MÀRTIRS

Són la gent blaugrana de mena creient, devota, patidora, soferta i supersticiosa.

Sants, santes i verges han vist amb sorpresa, com blasfems s'agenollen als seus peus i encenen ciris implorant la seva gràcia sobre la terra verda. Recorren a amulets de tot tipus (alguns fins i tot són capaços de posar-se ridículs calçotets blaugrana) per neutralitzar l'acció del maligne i preservar la sort dels seus ídols. Són capaços de fer càbales numèriques i càlculs de possibilitats fins que s'apaga la darrera flama d'esperança, l'última cosa que, diuen, es perd en aquest món.

Es resisteixen a veure la realitat fins al darrer moment i , tot i que ja han vist volar alguna copa, no reconeixen que els han tornat a fer canari fins que s'ha tirat la darrera carta. Però la seva devoció es tan ferma que suporten el martiri amb un estoïcisme sorprenent. Després, els aficionats blaugrana sabran renéixer de les cendres de la temporada i afrontaran la següent amb fe renovada, tornaran a alçar la simbologia del seu credo i, si fa falta, hi posaran l'altra galta.

Aquestes quatre línies formen part d'un escrit que tenia per casa fa anys i panys i que he recuperat amb motiu del final de lliga tan emocionant que estem vivint en aquests precisos moments.

I que consti que vaig seguint el partit mentre escric això, eh?

Nota: el que diu es pot aplicar a qualsevol equip de futbol o a algun altre esport. Vosaltres mateixos.

Visca el Barça!

Marta