L'economista insolvent

Salut, benvolguts intrascendents...
ja torno a ser aquí, no em pregunteu per qué. Estic content de veure que durant la meva forçosa absència heu dut a terme tota una sèrie d'activitats dignes d'una colla com la vostra. Mai em defraudareu. Pel que he pogut llegir i per la devoció que sé em professeu (no ho negueu, sóc irresistible) suposo que us pregunteu quins són els motius de la meva desaparició temporal d'aquest blog.
Tot va començar ja fa mesos, un bon dia en que un amic em va convidar a una festa. Bé, en realitat, es tractava d'un desconegut (les meves relacions humanes són més aviat pobres últimament) que em va encolomar un paperet de colors que anunciava una festa "rave". Jo, en la meva ignorància, vaig imaginar-me una festa ecologista, rotllo joves d'iniciativa i tal. I em va començar a divertir la idea de boicotejar-la fent servir gots de plàstic no reutilitzables, fumant maria transgènica i sent profundament insostenible. Però a l'hora de la veritat, aquella festa va resultar molt estranya. Tothom bevia aigua i menjaven uns lacasitos petitets que -ho vaig comprovar més tard- provocaven uns efectes sorprenents. De fet, a partir del setè lacasito jo ja veia raves gegants per tot arreu i em sentia ple de vida i energia (talment com si m'hagués fotut tres bricks de pascualfunciona). A partir d'aquí, el forat negre. El buit, la foscor, el no-res.
Vaig despertar-me fa pocs dies lligat al llit d'una institució psiquiàtrica on, una infermera molt amable, va deixar-me llegir la documentació a nom meu que s'havia anat acumulant durant aquest periode d'inactivitat cerebral: una factura de l'hospital per un aparell de rentats d'estòmac (es veu que va petar al quart), una denúncia per segrest i agressió a una ATS en el meu intent d'atracar la farmàcia de l'hospital per robar anfetamines, una denúncia del company d'habitació per obligar-lo a empassar-se el comandament de la tele, una denúncia del cap de planta per anestesiar-lo amb la seva pròpia xeringa, una denúncia per robatori i posterior destrucció d'una ambulància, una denúncia dels mossos per conducció temerària (aquests sempre tan originals òstia...)
En fi, no us vull avorrir amb la correlació de paperassa legal que tinc pendent. Només fer-vos saber que torno a estar en plenes facultats i, el més important, que torno a ser!
Fins ben aviat...


PS: el "publicador" d'aquest post vol recordar als lectors que només sóc un simple intermediari entre l'autor del text i aquest blog. Gràcies.