El "fascinant" món de les claus (Tema 1)

Bones a tothom i gràcies per venir. Avui parlarem, a títol d'introducció, sobre la seva tipologia.
·Tipologia:
Claus cilíndriques de serreta: foren inventades a principis del s. XX i, avui en dia, són les més comunes i usades per a panys de porta normal. El seu nóm prové de la innovadora, en el seu moment, forma del bombí consistent en un cilindre on s'hi encaixen mitjançant uns forats perpendiculars a la ranura de la clau el puntals del pany (uns "bastonets" curts de metall que, quant s`introdueix la clau en la ranura, s'aixequen uns deternminats mil.límetres, empesos per les dents de la clau i, que, si queden degudament alineats en el extrem superior del bombí permeten que giri la clau). Les de doble serreta (lleugerament més segures) foren inventades en els anys 40 als EEUU i ràpidament foren especialitzades per panys més sofisticats tals com per automóbils i maquinària de tota mena.
Dintre de les claus de serreta també existeixen subdissenys més sofisticats i segurs tals com les claus en creu (amb tres o quatre perfils de serreta disposats en forma de T, Y o creu) , claus en H ( el mateix que en les claus en creu, pero amb els quatre perfils disposats en forma de H, sistema patentat per la marca Fichet) i claus de doble serreta paral.lela (sistema patentat per la marca Jis).
Claus cilíndriques de punts: inventades en els anys 60 a Alemanya. En principi varen ser destinades a les portes blindades i avui en dia també tenen un elevat grau de difusió. Participen del mateix principi bàsic que les claus de serreta pero en comptes d'usar dents retallades sobre un full metàl.lic es tracta de "clots"(punts) marcats sobre una gruixuda làmina metàl.lica: això permet que el nombre de puntals del pany sigui major i, per tant, el nombre de combinacions també, resultant així moltíssim més segures. També, dins d'aquesta família, hi han alguns subdissenys tals com les claus de punts de cilindre, les cuals, en presentar la forma típica de làmina gruixuda son en forma de tub cilíndric amb els punts inscrits al llarg i ample de la seva cara corba.
Claus de gorja: són les "claus de tota la vida": l'únic sistema de clau que existia fins a principis del s. XX. I, malgrat que s'en ha modernitzat el disseny mecànic intern dels panys de gorja, avui en dia és un sistema en franc desús i limitat a panys que requereixen poca seguretat o, inclús decoratius, tals com per armaris i guixetes comunes. La seva desaventatge principal és que s'encallen i s'espatllen amb molta facilitat ja que el puntals van muntats directament sobre l'esquelet del pany, així és molt fàcil que es desviin del trajecte del passador i inutilitzin el pany.
Claus de seguretat de pales: son la "versió moderna" de les claus de gorja ja utilitzen el mateix disseny de clau i ranura peró aplicant-los a un bombí cilíndric amb el puntals amortiguats ( no s'aixequen per que els empenyin les dents sino perque "cauen" de l'espai que ocupa la dent i, un cop treta la clau, tornen a la seva postura original mitjantçant micromolles). Foren inventades en els anys 50, també als EEUU, i es consideren quasi tant segures com les claus de punts perque també poden disposar un elevat nombre de puntals en comparació a les de serreta. Pel disseny de clau i ranura existeixen dos típus bàsics dins d'aquest grup: les claus de doble pala i les claus de pala frontal. Hi han altres subdissenys més rars peró ens extenderiem massa si els mencionessim tots. Actualment la majoria s'usen per a portes blindades i, de forma exclusiva, per a caixes fortes.
Claus tubulars: inventades en els anys 70, avui en dia son bastant usades per a alarmes, candaus d'alta seguretat i diversos automatismes tals com persianes metàl.liques, portes de seguretat, etc. Tenen l'aventatge de que el pany, pel seu disseny massís i compacte, pot ser instal.lat en qualsevol lloc sense que faci nosa. El sistema difereix molt del clàssic bombí cilíndric o del encara més clàssic sistema de gorja, ja que la clau consiteix en un tub buit, relativament ample i molt curt amb un petit sortint en forma de làmina gruixuda perpendicular al diàmetre interior del tub, a la vora d'aquest, en disposició lateral, hi té ubicades les dents en forma d'osques, totes de la mateixa gruixudària, peró de llargades diferents (diferències de décimes de mil.límetre); mentre que la ranura te forma d'aro amb una guia perpendicular al diàmetre on encaixa el sortint de la clau i que serveix per col.locar-la el la posició correcte.
Altres claus especials: en els darrers 25 anys han proliferat múltiples dissenys nous de claus destinats a millorar-ne la seguretat, especialmente dins del sector del motor. Alguns exemples són la clau de cos exagonal amb dents ublíqües patentada pel grup Ford i les claus de perfil (o doble perfil) bidimensional, usada per diverses marques tals com Opel, Renault, Peugeot, Citröen, Mercedes, BMW entre altres. També existeix una variant de l'anterior citada que és la clau de ranura bidimensional perfilada, usada, sobretot, pel grup Wolkswagen i també per algun fabricant de claus per a portes blindades.
En definitiva, com podeu veure, darrera d'una simple (o no) clau hi ha tot un món que, segons com es miri, pot ser realment interessant.
Molt aviat us seguiré parlant d'aquestes i altres coses relacionades amb les claus, fins aviat.

Jordi.