Roger Mas

No sé si el coneixeu, però aquesta versió és impagable...

http://www.youtube.com/watch?v=Z1Md7wZyigA

Vostè és propietari de dues vaques: esculli quin és el sistema polític que més li convé

Feudalisme – Vostè té dues vaques, el Senyor s’emporta part de la llet!

Socialisme pur – Vostè té dues vaques, el govern se les emporta, les posa en un corral comunitari juntament amb moltes d’altres. Vostè ha de vigilar les vaques de tothom. El govern li dóna tota la llet que necessita.

Socialisme burocràtic – Vostè té dues vaques, el govern se les emporta en un corral comunitari juntament amb moltes d’altres. Les vaques són vigilades per ex–cuidadors de gallines i vostè ha de cuidar les gallines que el govern els hi ha pres. El govern garanteix la llet i els ous que estan en el reglament.

Feixisme – Vostè té dues vaques, el govern se les emporta, a vostè el paguen perquè les vigili i després el govern li ven la llet.

Comunisme pur – Vostè té dues vaques. Els veïns l’ajuden a cuidar-les, entre tots es reparteixen la llet.

Comunisme rus – Vostè té dues vaques, vostè ha de vigilar-les, el govern s’emporta tota la llet.

Comunisme cambodjà – Vostè té dues vaques, el govern se les emporta, vostè és afusellat.

Dictadura – Vostè té dues vaques, el govern se les emporta, vostè és reclutat per l’exèrcit.

Democràcia pura – Vostè té dues vaques, els veïns decideixen qui es queda la llet.

Democràcia representativa – Vostè té dues vaques, els veïns escullen a algú que deicideixi qui es queda amb la llet.

Democràcia UE – Vostè té dues vaques, el govern li diu com les ha d’alimentar i quan les ha de munyir. Després el paga perquè tiri la llet a les escombraries. Després, el govern, s’emporta les vaques, en mata una i muny l’altra, Al final, el govern, l’obliga a emplenar papers justificant la falta d’una de les vaques.

Anarquia pura – Vostè té dues vaques, o ven la llet a un preu just o els seus veïns el maten per robar-la.

Capitalisme – Vostè té dues vaques, en ven una i es compra un toro.

Humanisme – Vostè té dues vaques, la lliga protectora dels animals se les emporta cap al zoo.

Hinduisme – Vostè té dues vaques, elles li diuen el que ha de fer.

Surrealisme – Vostè té dues girafes, el govern l’obliga a ballar salsa.

Democràcia argentina – Vostè té dues vaques i per això ha de pagar: IVA 21%, ingressos bruts 6%, ingressos intel·ligents 12%, fons d’atur del toro 3%, promoció exportació de taronges 10%, impost a la mare desnutrida 2%, fons a la copa de llet provincial 4%, fons de copartició unitària 8%, fons carpa blanca 10%, fons carpa negra 8%, fons promoció de la mantega 14%, foment a la producció 10%, il·luminació obelisc 10%, impost fons reservat 8%, fons incentivació legisladors 10%, fons lluita contra la Triatoma infestans 4%, fons incentivació del camp 10%. Total 140%.
La DGI li accepta les dues vaques com a avançament a l’import de l’any que ve, l’import de la llet produida serà acceptat com a part del pagament de la demora de l’any anterior i li donarà facilitats per hipotecar les seves terres i liquidar el deute.
Aquestes condicions no l’eximeixen d’altres impostot que puguin sorgir.

Breu diccionari penyacampus-català

Amb X amics penyacampusians.
Ameba ésser vivent singular magníficament imitat per la Pilar.
Avón? "a on?"
Botar vegis xinar.
De tres a cons? expressió que manifesta perplexitat o bé falta d'atenció o ignorància pel que s'ha dit anteriorment.
Et ruixo de gasolina i t'encenc! expressió sense sentit aparent que manifesta ganes de gatzara i xerinola. Altres expressions equivalents serien entre altres flexions!, la mare m'ha dit que vagi en compte amb el gas, em va visitar el dr. Ogoma i em va dir que tenia trencat el coll del cinquè metacarpià, ahir vaig anar a cal notari, ens donaràn la insignia d'or i diamants de la udg d'aqui a Oxford i Hamvard, etc... (aquestes tres últimes expressions cal dir-les fent tonada i emfatitzant en comunió la última paraula).
Menja carn de porc...! cançó popular típica penyacampusiana (cal entonar-la amb qualsevol cançó ben parida canviant-li la lletra original per la de la cançó popular).
Rebentar enfadar-se, enutjar-se | Rebentu! en Cebs està emprenyat.
Trotar vegis xinar.
Vidre cervesa |(genèric) beguda | aqui falta vidre! "això no està prou animat!"
Xinar realitzar l'acte sexual.

REFLEXIONEM! (vergonaya sobre les autoritats sanitàries del nostre país)

GONZALO ESPÁRRIZ (DPA)
WASHINGTON (EEUU).- Hasta hace poco, la potencia económica de China generaba respeto e incluso miedo en EEUU. Ahora la amenaza ya es una realidad establecida, y numerosos grupos de poder, "lobbies" y asociaciones de usuarios están llamando abiertamente a combatir la "invasión": es la campaña 'China Free' (algo así como 'Libre de China').
El lema nació cuando un fabricante de comidas libres de grasa de Utah decidió etiquetar sus productos como 'China Free'. La experiencia fue reflejada en principio como una excentricidad, pero en muy poco tiempo se convirtió en una campaña en toda regla.
El poderoso canal televisivo Fox News dedicó hace unas semanas un programa íntegro de una hora a denunciar la escasa calidad de los productos procedentes del gigante asiático. CNN, por su parte, tiene casi a diario un espacio titulado 'Made in China' ('Hecho en China').
El resto de medios prestan también mayor o menor atención, y las autoridades siguen la corriente. En los últimos meses se multiplicaron las denuncias sobre irregularidades en productos etiquetados en China. Desde octubre, el 61% de los productos retirados del mercado por las autoridades procedían de China.
Variedad de productos retirados
En enero fueron 100.000 collares para niños. En abril, la Administración de Comidas y Medicamentos (FDA) descubrió que más de 100 productos distintos para alimentar animales estaban contaminados con melanina. En mayo, 900.000 tubos de dentífrico destinados a hoteles, prisiones y hospitales fueron retirados de la circulación cuando se averiguó que contenían un producto químico usado en anticongelantes.
En los meses siguientes, se interceptaron más de 50 barcos procedentes de China cargados con diferentes pescados y mariscos que, según la FDA, estaban contaminados con salmonella y antibióticos que no se pueden eliminar al cocinar.
Y esta semana le tocó el turno a los juguetes. Primero fue la marca Fisher-Price la que retiró del mercado un millón de muñecos, incluidos algunos del popular programa de televisión 'Barrio Sésamo', por contener pintura con plomo. El responsable de la fábrica en China fue encontrado días después muerto, aparentemente después de haberse suicidado.
La firma Mattel, por su parte, anunció el martes que deben retirarse más de 18 millones de sus juguetes en todo el mundo (500.000 de ellos en España) porque contienen piezas magnéticas que pueden ser tragadas por niños. La mitad de esos productos se vendieron en EEUU y Canadá.
Algunos expertos intentan extender calma y prudencia entre la población. "No debe cundir el pánico, estas cosas ocurren. Se trata de revisar bien los juguetes antes de comprarlos, como ya debía hacerse antes", afirmó a CNN Eric Johnson, de la Escuela Universitaria de Negocios de Dartmouth.
Otros, sin embargo, desatan la alarma total. "El escándalo de los productos importados desde China creció a un nivel que el público debería demandar etiquetas de 'China Free' en cualquier cosa que vaya a la boca. Esto incluye no sólo comida, vitaminas y medicinas, sino pasta de dientes y juguetes, que todos los padres sabemos que acaban en la boca de los niños", asegura la analista conservadora Phyllis Schlafly.
La sombra del poderío chino
La base es una preocupación de salud, pero nadie puede obviar que en el trasfondo existe una motivación económica, porque el poderío del gigante asiático da miedo. Las importaciones de China se multiplicaron casi por seis en el último decenio: de 51.000 millones de dólares en 1996 a 287.000 millones en 2006. En 2003 China ya superó a México como el mayor exportador a Estados Unidos.
Los principales productos son maquinaria y equipamiento eléctrico (64.900 millones) y equipos de generación de electricidad (62.000 millones). Pero al abanico es tan amplio que los estadounidenses viven en gran medida y casi sin saberlo de productos chinos.
Recientemente, la escritora Sara Bongiorni embarcó a su familia en un experimento en principio curioso que relató en su libro 'Un año sin Made in China'. La realidad fue dura: electrodomésticos, juguetes, zapatos, muebles y adornos de todo tipo, incluidos los de Navidad, proceden del antiguo 'enemigo comunista'.
"Después de un año sin China, puedo decir lo siguiente: se puede vivir sin ello, pero cada día es más difícil y más caro. Y dentro de una década probablemente no sea tan valiente para intentarlo otra vez", afirma Bongiorni.
La amenaza para los estadounidenses no es solamente dentro de su territorio, sino en sus mercados favoritos. Entre ellos, Latinoamérica es el más evidente campo de batalla en la actualidad: allí se destina la mitad de la aún modesta inversión exterior de China, que prometió además multiplicarla por 50 en menos de 10 años.

Dol

Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pels jardins i les cuines fumoses,
i pels carrers, íntims com una cambra,
lamenten en veu alta el meu traspàs.
Qui plora la meva mort?
Parents manefles
s’han dispersat per les quatre províncies
per fer saber la trista nova
muntats en tristes bicicletes de lloguer.
Ningú no m’estima, però.
Plorar és estúpidament fàcil
i la gent ho considera edificant i pur.
Qui plora la meva mort?
Hi havia cinc arbres al meu jardí;
ara tots cinc han tret florida, al·lèluia!
Ploreu per vosaltres, odiosos germans
que resteu esperant el vostre torn.
La Dama és amable i sol·lícita
i acull com una dona acull el nou amant.
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pintats i entercs com ninots de titellaires.

(M.Martí i Pol)

Solters en lluita!

Perquè si a tu t'agraden els flams, iogurts i diversos productes lactics envasats t'obliguen a agafar-ne quatre a tres dies per caducar?
Perquè si vaig a un restaurant sol m'haig de fer pregar per a que em donin taula?
I parlant de restaurants... perquè no puc triar paella per a mi sól si m'agrada???
Perquè si vas sól de marxa les ties passen de tu com de la merda i en canvi si vas amb parella es fixen més? què pasa? els hi va el morbo de fer saltar el xicot o què?
Perquè si vols buscar-te la vida llogant un pis i dius que penses viure-hi sól els propietaris et miren amb mala cara i et posen a la cua de la llista?
Perquè els Mossos es fixaràn més en aturar el teu cotxe si veuen que hi vas sól que no pas acompanyat? (també val a dir que si hi aneu una colla en cotxe us paren segur...)
En definitiva... perquè els solters ho tenim més complicat tot (i no em refereixo al tema econòmic) que no pas les parelles i/o companys/es de pis????

Jordi

L'economista insolvent

Salut, colla de sentimentals...
ara que ja aneu deixant enrera aquests dies de fervor romàntic -culminats amb una magnífica performance de bevedors compulsius de gintònics amb corbata i vestits llargs- torna a ser hora d'assentar els peus en terra i preocupar-nos de coses més mundanes i sens dubte menys interessants però, qué voleu! La meva missió en aquesta vida ha sigut sempre la mateixa: anar posant aigua al vi procurant que algú s'hi ennuegui...
Veient el que està passant els darrers dies en aquest nostre petit país, m'he adonat que he de donar gràcies als déus per haver-me enviat en aquest tros de terra i no -posem per cas- a tediosos països com Àustria, Dinamarca o Finlàndia. A veure, repassem: l'apagada a Barcelona (sort del gloriós exèrcit español i els seus generadors de la srta.pepis), el càncer de rodalies de renfe (quatre gotes i un país aturat... sort que no estem en guerra), les obres eternes de l'ave (això ja fa riure sense comentaris extra), les cues per pagar als peatges de l'autopista (per què feu cua per poder pagar, no?), els col.lapses a l'aeroport (i el seu magnífic joc estival "jo estic a Cancun i la meva maleta a Pekin! Bravo!"), etcetcetc (aquest estiu encara falta el tradicional brot de salmonel.losis: permanezcan atentos a sus pantallas). Davant tot aquest panorama i la rapidesa i la coherència de les respostes dels nostres polítics, la pregunta que es genera és clara, senzilla i concissa: ens han pres per imbècils o qué?
En qualsevol país civilitzat, una sola situació d'aquestes abans exposades haurien provocat el rodament (metafòric) de caps. I en algunes èpoques passades, el rodament literal, però això és una altra història. I aquí, qué es fa? Marxar de vacances. Quan una empresa no funciona i es troba immersa en el caos, el gerent no marxa de vacances. I l'estat, no ho oblidem, és una gran empresa gestionada per gerents molt ben pagats. Potser massa.
Apa, cuideu-vos! I sobretot, alerta amb la maionesa!

PS: per cert, el matrimoni Saura-Mayol estan, respectivament, de president de la generalitat i alcadessa del cap i casal en funcions... Catalunya torna a ser zona roja! (i verda) (i violeta).

Carta oberta a Francesc i Virginia.

Voldria dedicar-vos unes paraules a títol personal però que crec queda maco que la resta de la penya les llegeixi. Es més: animo a tots i cadascun dels membres d'aquesta "jauria humana" anomenada penyacampus que facin el mateix com a petit detall d'épileg de tant brillant celebració que vam gaudir tots plegats.
Virginia: ja sé que aixó que ara diré per a tu és més que sobrevingut però
(i estic segur que pensaràs el mateix que jo) si t'ho diu un amic del teu, ara, marit el concepte adquireix un valor afegit impossible d'el·ludir. Tens una sort inmensa de tenir en Francesc al teu costat perquè és una persona íntegre i coherent com poques he vist; i el més difícil de tot: té una capacitat de control de la seva vida impressionat i, sobretot, sabent matenir l'equilibri entre aquest control i la tolerància amb l'esperit de la vida dels que l'envolten i això, és clar t'hi inclou molt directament a tu. Ho ha demostrat abastament amb les seves amistats perquè, cosa rara avui en dia tal com va la societat, és una persona que a més de parlar, escolta i això. crec, és un gran privilegi per a tots que l'envolten. En definitiva, Vir, que estic segur, esfeïredorament segur de que seràs molt feliç amb en Francesc.
Francesc: saps que no conec a la Virginia tant exhaustivament com tu, però, malgrat que moltes vegades m'equivoco amb la gent (snif!) tinc la esclafant impressió que ella és ella per a tu. És la peça de trencaclosques que necessitaves, és l'alte platet de la balança, és, en definitiva, el final definitiu de la teva recerca, aquella recerca que tots iniciem a la vida i pocs, realment pocs, en arrivem al final definitiu. Una vegada, en una pel·lícula vaig sentir com la protagonista, que perseguia constantment l'amor de la seva vida i, per atzars del destí, mai hi aconseguia arrivar-hi, deia la següent frase: "al cap i a la fi és la recerca la que dona sentit a la meva vida" però jo trobo que aquesta forma de pensar és absurda... El que realment et fa fort no és el cercar, caure i tornar-te a aixecar; el que et fa trobar-hi sentit a tot és el premi, el goig, l'alegria, la seguretat, la pau interna de tenir amb tu aquella persona destinada a formar inexorablement part de la teva vida... i jo sé que la Virginia és això per a tu i més... molt més... tot queda, en aquest sentit, més enllà de tota definició o explicació racional perquè... com és poden explicar en paraules els designis de l'esperit?
Tal com va dir el capellà, el dissapte, vosaltres dos no només esteu enamorats, que no deixa de ser quelcom passatger, sinó que, més que rés, US ESTIMEU... i això és l'únic, insisteixo l'únic que, a totes instàncies, en tot l'únivers que a vosaltres us ha d'importar.
Gràcies per llegir-me aquestes miques de ratlles i que tingueu tota la sort que altres no han tingut.

Jordi.

Unes Paraules (notes sobre un petit discurs al casament Virginia-Francesc)

Ja hi ha hagut algú que ha dit que llegís el poema: m’hi nego! Tingueu paciència, ja el veureu un altre dia, però avui no.
Per compensar-vos una mica us parlaré de la feliç parella: són rars, no més que tots vosaltres, jo em deixo apart.
La primera vegada que en aquests moments recordo haver vist en Francesc va ser en el primer sopar que es va fer a la facultat. Va arribar tard, aquesta mania em va costar molt de treure-li, però al final crec que hi hagut un bon resultat. Bé, continuem, ell i en Robert van arribar tard, avui tots dos són aquí feliçment casats: potser també hauria d’haver arribat tard, jo! (PLATEA-XUPITO)

Després em van començar a interessar les seves excentricitats i bromes que segons m’han comentat, l’Àlex,el seu germà, ja l’ha superat, però bé, és llei de vida!
Al llarg de la nostra amistat hem viscut molts moments, alguns de bons i altres de no tan bons, i la que explicaré ara és un dels no tan bons, però que amb el temps es converteix en una batalleta que fa gràcia, és la mal anomenada nit DELS VIDRES TRENCATS (no la del 1938 a Alemanya) sinó una de fa uns 10 anys , en Francesc quan li agradava molt una cançó es posava boig i començava a saltar... (LA HISTÒRIA)

Però aquestes batalletes no serien res si no hi hagués hagut una relació que ha perdurat durant tots aquests anys, relació que ha implicat amistat, i una amistat que no hagués estat possible sense la tolerància que ens hem professat mútuament, ja que sempre hi ha temes que un xoca amb l’altre però que parlant sense rancors i amb sinceritat sempre s’ha solucionat ...

En canvi, la primera vegada que vaig veure la Virgínia... oh, aquella nit! Va ser sonada i sempre anirà acompanyada, i perdoneu-me per l’expressió, de les paraules “PUTES AMIGUES” usades molt sovint per en Dani, avui també present aquí... a la Virgínia la vàrema anar coneixent a poc a poc, molt a poc a poc, ... però Francesc, t’he de dir que he dormit amb ella a llocs tant diferents i en un espai de temps tant curt que tu no ho faràs en tota la vida de casat. He dormit amb la Virginia en un convent, en un alberg públic, en un alberg privat, en un paller reconvertit en garatge i a l’habitació d’un hotel de 4 estrelles, i no em puc apuntar el mèrit jo tot sol ja que també en cada un d’aquests llocs també dormia en Cebs, avui també aquí. tot això seguit, sense pausa, un dia rere l’altre, fins arribar a Santiago de Compostela.

La veritat és que quan començo a parlar de coses que m’agraden no tinc aturador, però tot s’acaba, i en aquests moments l’única cosa que se m’acut dir per acabar és que tingueu una vida molt pròspera, que tingueu amor i molta paciència en els moments difícils. El futur és vostre.
Ambx un brindis pels feliçment casats

Avui és el gran dia!

En Francesc i la Vir es casen!!!
Avui comenceu una nova part de la vostra HISTÒRIA.
Enhorabona! Moltes felicitats!

Visca la república!

Ara que sembla que torna a estar de moda entre alguns jutges -sens dubte col.locats per l'olor de naftalina de l'armari on guarden la camisa blava- carregar-se a aquell qui gosa dir res contra la "casa real", potser seria bo recordar uns precursors que, en el seu dia, també van tenir problemes... cliqueu i ploreu, colla de nostàlgics!

http://www.youtube.com/watch?v=rXHjOhjpljw

Manca 1 dia!

Acuarela

Aquí teniu una cançó de Seguridad Social. Ja que dissabte van tocar a Salt i va estar molt bé el concert he pensat en deixar constància d'aquest fet. La cançó potser no és de les més escoltades del grup, però és molt bonica.



ACUARELA
En los mapas del cielo,
el sol siempre es amarillo;
y la lluvia y las nubes,
no pueden velar tanto brillo.

Ni los árboles nunca,
podrán ocultar el camino;
de su luz hacia el bosque perdido,
de nuestro destino.

Esa hierba tan verde,
se ve como un manto lejano;
que no puede escapar,
que se puede alcanzar con sólo volar.

Siete mares he surcado,
siete mares color azul;
yo soy nave, voy navegando,
y mi vela eres tú.

Bajo el agua
veo peces de colores,
van donde quieren,
no los mandas tú.

Por el cielo va cruzando,
por el cielo color azul.
Un avión que vuela alto,
diez mil metros de altitud.

Desde tierra saludan con la mano;
se va alejando,
no sé donde va;
no sé donde va.

Sobre un tramo de vía,
cruzando un paisaje de ensueño;
en un tren que me lleva de nuevo,
a ser muy pequeño.

De una américa a otra,
tan sólo es cuestión de un segundo;
basta con desearlo,
y podrás recorrer todo el mundo.

Un muchacho que trepa,
que trepa a lo alto de un muro;
si se siente seguro,
verá su futuro con claridad.

Y el futuro es un nave,
que por el tiempo volará;
a Saturno, después de Marte,
nadie sabe donde llegará.

Si le ves venir, si te trae amores,
no te los roben sin apurar;
aprovecha los mejores,
que después no volverán.

La esperanza jamás se pierde,
los malos tiempos pasarán.
Piensa que el futuro es una acuarela,
y tu vida un lienzo que colorear. (que colorear.)

En los mapas del cielo,
el sol siempre es amarillo;
tú lo pintarás.
Y la lluvia y las nubes,
no pueden velar tanto brillo;
tú lo pintarás,

Basta con desearlo y podrás,
recorrer todo el mundo;
tú lo pintarás.
Tú lo pintarás.


Raquel

Manquen 2 dies!

Manquen 3 dies!