COMPANYS, ESTEM EN LLUITA (discurs d'en Robert al Casament de Joan-Marga)

Ens és molt difícil d’establir el punt de partida d’aquesta tragèdia. No sabem quan ni com vam conèixer en Joan, ni molt menys (i això és el que ho fa tan dramàtic) perquè punyetes encara som amics.

La hipòtesi més probable per respondre aquesta pregunta sospitem que ha de ser un encadenament de successos, una correlació infinita de causa-efecte, un bucle, en definitiva.

Reivindiquem el record i no abandonarem la lluita fins que aquells que tenen la resposta cedeixin a les nostres exigències.

Disposem d’infiltrats en tots els sectors susceptibles d’aclarir-nos aquesta qüestió, és a dir, d’aclarir-nos què ens atrau de la personalitat d’aquest home.

Els nostres escamots informatius abracen totes les possibilitats, tots els àmbits susceptibles de definir-ne els trets característics. Des dels incompetents departaments d’arqueologia de múltiples universitats catalanes fins a ambients foscos de bars de dubtosa salubritat (siguin o no quioscos marítims). Des de els corruptes sectors polítics en l’àmbit patrimonial fins als totpoderosos cossos i forces de seguretat de l’estat.

La informació és contínua però poc aclaridora, és per això que també hem optat per la coacció d’alts càrrecs de multinacionals prou coneixedores de les activitats d’en Joan Garcia. Des del Sr. Cuervo, de nom Pepe, fins a la folklòrica Estrelleta Damm, tan dolça i tan traïdora. Des de fabricants de pollastres a l’ast i altres aliments importats de la Xina, fins a cooperativistes de vins d’inqualificable qualitat.

Però fins ara l’únic que d’una manera vaga ha respost a la pressió després de suplicar clemència ha estat el Sr. Xartres, important personatge obridor de consciències turmentades com la que ara ens ocupa.

Tot aquest conjunt d’institucions i dirigents són els que coneixen realment la personalitat malaltissa d’aquest home, però com ja hem dit, encara no n’hem tret res en clar.





Així doncs, des del nostre centre operatiu, la República Independent del Campus des d’on intentem tancar definitivament aquest bucle, i en col·laboració amb altres centres de resistència etílica, continuarem la lluita armada. L’extorsió seguirà essent la nostra principal força per trobar què és el que ens uneix a aquest espècimen.

I que ningú no intenti aturar-nos, ni tan sols les tanques publicitàries, perquè tots plegats sota el lema de –nosaltres el patim, nosaltres decidim- respondrem sense pietat.

Necessitem acabar amb aquest ostracisme de la memòria, perquè tothom té dret a reconèixer-se en el seu passat i aquest fauno, ara unit a un altre no menys perillós, ens deu una resposta.

Moltes gràcies
Robert Garcia