Destitució de Ricard Casas

Hola a tots/es,
ja fa una setmana que el Pamesa València va destituir a un gran entrenador de basket català. Com a petit homenatge, i per al qui li pugui interessar, penjo el seu currrículum.

RICARD CASAS GURT
Manresa (Barcelona) 12/09/1962
Debut a ACB: 10/03/1990

- 1988-89 : TDK Manresa
Segundo entrenador ayudante de Flor Meléndez.
- 1989-90 : TDK MANRESA
Empieza la temporada como segundo entrenador ayudante de Flor
Meléndez hasta que el 07/03/90, en la jornada 26 y tras el cese de
éste, se hace cargo del equipo hasta el final de temporada.
- 1990-91 : TDK Manresa
Segundo entrenador ayudante de Pedro Martínez y entrenador del equipo
junior.
- 1991-92 : Basquet Manresa Junior
- 1992-93 : Unió Manresana Juvenil
- 1993-94 : Allianz Ras Manresa ( Segunda División )
- 1994-95 : Allianz Ras Manresa ( Segunda División )
- 1995-96 : Allianz Ras Manresa ( Segunda División )
- 1996-97 : C.B. Manresa (Liga EBA)
- 1997-98 : TDK Manresa
Esta temporada ocupa el cargo de coordinador de los equipos de la Unió
Manresana de Bàsquet, los equipo de base del TDK Manresa.
- 1998-99 : C.B. Montcada (Liga EBA)
- 99-2000 : C.B. Montcada (Liga EBA)
- 2000-01 : C.B. Tarragona (LEB 2)
- 2001-02 : Minorisa.net Manresa (LEB)
- 2002-03 : RICOH MANRESA
- 2003-04 : RICOH MANRESA

- En la temporada 1995-1996 logra el ascenso del Allianz Ras Manresa a la Liga EBA
- En la temporada 2001-2002 logra el ascenso del Bàsquet Manresa a la Liga ACB
- Medalla de Plata con la Selección Nacional Sub-20 en el Campeonato de
Europa de Vilnius-2002

- Nominado Mejor Entrenador de la LEB en la temporada 2001-2002

Concert+Senyera=Bruce Springsteen

Pels incrèduls aquí teniu la foto que la Raquel li va fer!

i això al diari "El Mundo"

25 de octubre de 2006.- Si Springsteen no hubiera nacido en los USA, lo hubiera hecho en Barcelona. Sin duda. Nadie como la gente de esta ciudad quiere y entiende a Bruce, y nadie se entrega de una manera tan apasionada e incondicional a su música. Viene siendo así desde 1981... Cada concierto aquí es una fiesta, y anoche no fue una excepción: 145 minutos de folk apocalíptico.
El público, que abarrotaba el Palau Sant Jordi, no quería irse a casa. Hasta que no se encendieron las luces nadie se movió de su sitio, nadie dejo de aplaudir y bailar. En los pasillos, en las escaleras... cualquier lugar era bueno para disfrutar del concierto de esta gira española en el que la comunión entre el público y el artista ha sido más fuerte. "Barcelona, you are the best", resumía un Bruce que en la recta final se ponía sobre los hombros una 'senyera' lanzada desde el público.
Un concierto redondo, con un repertorio exquisito, en el que destacó una canción: 'Factory'. El mismo tema con el que, hace ya 25 años, Springsteen abrió su primer concierto en España, también Barcelona, y dio comienzo a una historia de amor que no pierde ni un ápice de pasión con el paso de los años. La nueva 'Factory' sonó emocionante, repleta de matices y con unos detalles de 'steel guitar' que hubiera firmado el mismísimo Gram Parsons.
Pero que nadie se pierda el resto del repertorio: una grandiosa 'You can look...', el final torrencial de 'Jesse James', el final apabullante de 'Open All Night' y "especial para Barcelona" una emocionante y austera 'Land of Hope and Dreams' (Tierra de esperanza y sueños).

CAGATSSS! DE MASSA NIVELL!!!

Hola a tots totes,
davant les últimes crítiques sobre el blog, aquí teniu una publicació sense nivell. A més a més us la deixo criticar, crítics!.
Us escric perquè vull, perquè és "macu" i perquè m'agrada! i crec que és el que hem de fer!

El motiu de l'escrit no és altre que dir-vos: CAGATS!

Després d'aquesta gran introducció, dir:
1.- Els sonets setmanals no es compleixen! dic això perquè crec recordar que es va dir que tothom, i quan dic tothom, vol dir tothom, escriuria com a mínim un cop per setmana, però d'altra banda molt bé per estar pendents del què s'hi escriu o s'hauria d'escriure.
2.- Molt malament pels qui no han fet ni tan sols una publicació. També pels qui l'han fet, ja que no devem insistir gaire perque la resta ho faci
3.- Hem fet unes sortides i no hi ha, a dia d'avui cap foto penjada! (Acaparadores!)
4.- El Concert d'en Bruce Springsteen va ser simplement espectacular (jejejejeje)
5.- En Bruce Springsteen va estar impressionant.
6.- L'ambient del Concert d'en Bruce Springsteen era fenomelnal, apoteòsic.
7.- Ha estat el millor concert de tots els temps d'en Bruce Springsteen.

Ah! si no us ha quedat clar: Vaig anar al concert d'en Bruce Springsteen!
Bruce, Bruce, Bruce, Bruce, Bruce, Bruce, ...

Bé, ara ja em podeu criticar lliurement, ... perquè... Jo estava a Barcelona al concert d'en Bruce Springsteen... Jo, ... hi era! també hi havia més gent, però això no és el més important, perquè: jo hi era!
apa, a10 i ja estic esperant noves publicacions patètiques però reals i sinceres (ehh! i que ningú s'ofengui per les publicacions de fins el dia d'avui, no dic pas que no siguin sinceres i reals -susceptibles-) com la meva, i també crítiques, si s'escauen, seran benvingudes, ... o no! jejeje
P.D: Bruce, Bruce, Bruce...
Marc

L'economista insolvent

Hola de nou... sóc jo, l'economista insolvent. Vist el gran enrenou que ha provocat la meva
aparició en el blog, m'he decidit a tornar a publicar tot i que havia decidit deixar-ho -els
excessos no són mai bons-. Però el clamor popular m'ha fet recapacitar...

Avui us volia parlar d'aquest huracà mediàtic en el que estem immersos i que s'anomena
CAMPANYA ELECTORAL. Perquè potser no ho sabeu, estimats cabirols, però ens trobem
en plena campanya electoral d'unes eleccions al parlament de Catalunya que el nostre estimat president va convocar per al proper 1 de novembre, és a dir, el dia de Tots Sants, és a dir, el dia dels difunts, és a dir, el dia dels panellets i les CASTANYES (no, si al final resultarà que en Pasquis és un "catxondo", vés quina cosa...). En fi, el que us volia proposar són només unes petites (ir)reflexions a partir dels lemes/eslògans electorals dels cinc partits amb representació parlamentària, a veure què us suggereix a vosaltres... foc a la bardissa!

PP: "Sentit comú"
Aquest eslògan és tan interessant com el partit en si. Deixant de banda que demanar sentit comú a la panda de polítics que tenim per representants és com demanar bon gust i sensibilitat als concursants de "Gran Hermano", aquest lema és l'antipublicitat "per se": no diu ni suggereix res, no es mulla, no es situa ni s'implica: tan és l'eslogan del PP com ho podria ser del Partit antitaurí com d'un anunci de laCaixa. En fin...

ICV: "Govern d'esquerres"
Els saures, com a mínim, es pot dir que ho tenen clar. No és que se l'hagin currat gaire però, això sí, és l'unic lema que no es pot fer servir per a qualsevol altre partit. Jo, el rotllo d'aquesta gent no l'acabo d'entendre... ells, els ecologistes de deboooooó, es van haver d'embainar el tema del túnel de Bracons pels idems i són els únics que defensen a ultrança el tripartit... això de tocar poder deu ser com si surts a lligar, un dia triomfes i el dissabte següent et penses que ets el George Clooney. Bastant trist... a més, Joan, els tomàquets continuen sense fotre gust de tomàquet...

ERC: "Som com som. Som com tu"
Jo, això, no sé si és un lema, una resignació o una amenaça. O potser és totes tres coses alhora. Som com som, així d'innocents, ens han cardat amb el tema de Perpinyà, l'estatut... però cony! Som com som així de xulus i tossuts i, encara que ens hagin ben afeitat... si convé traurem el trepant (perdó: el taladru) i la tornarem a liar. Heu vist les fotos? N'hi ha alguna que fot por i tot...

CiU: "Estimar Catalunya, governar bé"
Aquest lema porta incloses les dues grans obsessions del senyor Mas: governar i estimar. Governar perquè pels convergents, el tripartit no és que els fes fora del govern, és que els van desallotjar! Recordeu la Ferrussola? Si només li faltava cridar "Un desalojo, otra okupación!". I estimar en el sentit del molt que s'estima l'Arturu a si mateix i el molt que vol que tothom l'estimi... si no, de qué aquesta pinta de figurin encartronat que si pogués aniria al programa de la Mascó a fer de "supermodelo"?

PSC: "Ningú no farà més per Catalunya"
Aquest, des de lueg, és un buen lema para les eleccions. Vol transmitir tota la idioscincràcia de lu que és el partit i lu que el seu candidatu creu que és lu miyor per a fer d'este país un ioc més millor per viure, amb igualtat d'oportunitats para tothom i totdon sigui quin sigui el seu puestu de nacimient.
El problema és... el que farà el PSC més que ningú... serà bo o dolent per Catalunya?


En fi, benvolguts germans, allà cadascú amb la seva consciència... porteu-vos tan malament com us deixin i recordeu: els polítics, al capdavall, no són més que simples funcionaris que paguem entre tots de la nostra butxaca. Apa!

(Xibi)

L'economista insolvent

Hola a tots i totes, estimats jovencells...
vosaltres no em coneixeu tot ique fa molts anys que comparteixo
vetllades amb tots vosaltres... per tant, si em permeteu, aprofito
aquesta plataforma virtual que heu creat per fer-me un poc més real i presentar-me...

JO sóc... l'economista insolvent
la insolvència perpètua
la perpetuïtat amarga
l'amargor eterna..........................l'eternitat insalvable
la salvació inútil
la inutilitat palpable
la palpació... estúpida
l'estupidesa real, tangible i tràgica.
Jo sóc... la projecció d'uns somnis
en un món fet a mida
on sempre ens sobren dues talles.


Feta la presentació, i si teniu curiositat... ens podem anar trobant aquí. Si voleu.
Fins ara.

(Xibi)

Comentari del poema

Hola a tots. Després de veure les enormes contribucions i reflexions al meu poema que han col·lapsat el blogger m'ha semblat bé dir-vos què hi veig jo. "-Acaso es coincidencia que sea otra vez noviembre, con niebla y un atardecer plomizo?" -Han passat centenars, milers d'anys i li sorprèn que ell senti el mateix que el poeta xinès. -El que sent és pau, felicitat observant la natura, com l'aigua cau amb harmonia. "Los poetas conceden mucho valor a éxitos y premios, mas un otoño tras otro despoja del follaje a los árboles soberbios y si algo queda es el suave susurro de la lluvia en poemas que no son ni alegres, ni tristes." -Estem en una societat on els premis, l'èxit, és a dir l'ego de les persones és el que es valora més però en el fons què és el més important? Només tenir moments de pau, harmonia, felicitat puntual. La resta sobra. És el que sent ell aquella tarda de novembre i va sentir també el poeta xinès. -Jo hi veig això en aquest poema. Com sempre una abraçada a tots.

penyacampus

El nostre passat

Hola,
per fi m'han enviat el que tan esperava. És un "document" que val molt la pena llegir.

• 1.- Los coches no tenían cinturones de seguridad, reposa cabezas, y tampoco Airbags
• 2.- En los asientos traseros nos lo pasábamos divertido y no era peligroso.
• 3.- Las cunas y los juguetes tenían muchos colores o por lo menos, las pinturas utilizadas tenían un alto contenido en plomo u otros materiales peligrosos .
• 4.- No existían los sistemas de seguridad para niños en los enchufes, puertas de coches, medicamentos o en los productos químicos para la limpieza del hogar.
• 5.- Se podía andar en bicicleta sin tener que llevar casco.
• 6.- Se bebía agua de la manguera del jardín o de otras fuentes y no agua mineral de botellas esterilizadas …
• 7.- Construíamos coches con cajas de madera, y aquellos que tenían la suerte, de vivir en una calle asfaltada con pendiente podían intentar fijar un nuevo récord de velocidad y eventualmente constataban que habían ahorrado en los frenos
• 8.- Se podía ir a jugar
• 9.- Las clases duraban hasta el mediodía
• 10.- Teníamos heridas de las caídas, huesos rotos, y también dientes rotos, pero por ello nadie te denunciaba, aunque fuese una pequeña pelea.
• 11.- Podíamos comer dulces y pan con manteca, tomar bebidas con azúcar de verdad y nunca teníamos problemas con el sobrepeso - porque siempre estábamos jugando en la calle y éramos muy activos ...
• 12.- Podíamos compartir entre cuatro una naranjada (más tarde una de un litro)… beber de la misma botella o jarra sin que nadie muriese por ello.
• 13.- No teníamos Playstations, Nintendo 64,X boxes, Videojuegos , 99 Canales por cable, Video, Dolby surround, Móviles,Ordenador, Chatrooms en Internet sin embargo …Teníamos amigos.
• 14.- Podíamos salir, e ir a pie o en bicicleta a visitar a nuestros amigos, aunque viviesen a varios Km. de distancia, llamar o entrar en la casa sin llamar a la puerta y buscarlos para jugar.
• 15.- Si señor, fuera en ese mundo tan horrible y sin vigilancia! Como era eso posible? Jugábamos al fútbol con una portería y si a uno de nosotros no era cogído en la “selección”, no se creaba un trauma psicologíco y el mundo no se venía abajo por eso.
• 16.- Algunos alumnos no eran tan buenos como otros, y si tenían que repetir se repetía el año. Por ello no se enviaba nadie al psicólogo o al pedagogo. Nadie tenia por ello dislexia, problemas de concentración o era hiperactivo, simplemente se volvía a repetir el año, y todos tenían su oportunidad.
• 17.- Teníamos libertad, a veces contratiempos, éxitos, deberes...y aprendíamos a vivir con ello.

• La gran pregunta es: como hemos conseguido sobrevivir a todo ello ??? Y sobre todo como hemos podido desarrollar nuestra personalidad.
Éramos felices no?

Setmana Zagajewski

Hola gent. Espero que disfruteu d'aquest poema. És d'un autor polonès que ha sigut un descobriment per mi anomenat Zagajewski. Si teniu temps i humor m'agradaria que em diguessiu de què creieu que vol parlar l'autor. Jo tinc la meva opinió però no estic segur. Una abraçada a tots. Poema chino Leo un poema chino escrito hace mil años. Su autor habla de la lluvia que cae toda la noche sobre el tejado de bambú de su barca y de la paz que finalmente anida en su corazón. ¿Acaso es coincidencia que sea otra vez noviembre, con niebla y un atardecer plomizo? ¿Acaso es casualidad que alguien viva de nuevo? Los poetas conceden mucho valor a éxitos y premios, mas un otoño tras otro despoja del follaje a los árboles soberbios y si algo queda es el suave susurro de la lluvia en poemas que no son ni alegres, ni tristes. Tan sólo la pureza es invisible y el atardecer, cuando sombra y luz se olvidan de nosotros un instante, absortas en barajar secretos. Francesc

penyacampus