Bon Nadal

Suposo que aquestes dates a tothom li produeixen sentiments ben diferents. Malgrat tot us vull desitjar a totes i tots un bon Nadal i una millor entrada d'any.
Avui m'ha caigut a les mans un poema de Miquel Martí i Pol que fa referència al Nadal.

...
És tan clara la nit i tant pura!
Només cal que us deixeu gronxolar,
com l'Infant, per un mar de tonades
i de sobte, admirats,
comprendreu que la nit comença per vosaltres.
Només cal que estimeu l'esperit
de les coses humils
i acosteu, com infants temorosos,
els llavis i el cor al Nadó del Portal
i ja per sempre restareu ancorats
a la platja de llum de la nit de Nadal,
amb les veles a punt
per recórrer cada any
els blaus camins de la nit més intensa.

Del llibre Paraules al Vent

Aquestes dates potser són l'excusa perquè la gent deixi aflorar els seus sentiments més bondadosos. Així que deixeu-me dir: "Gràcies per venir, gràcies per ser-hi. De tot cor!"

Raquel

Un Sopar

Aquestes imatges il·lustren el que seria un sopar
qualsevol de la PenyaCampus.
Aquest, concretament, ha estat el darrer. Va ser
el dissabte 16 dedesembre de 2006.

Salut a tots!

Raquel

L'economista insolvent

Que saco rogar al cielo
si en tierra me han de enterrar,
la tierra me da comida,
la tierra me hace sudar.

Que saco sudando tanto,
y comiendo poco y nada,
si mi tierra no es mi tierra
y el cielo, cielo nomas.

A donde pongo mis manos,
brotan claveles y rosas
brotan y brotan las cosas
que no aprovecha mi mano.

Una espiga hay en el campo
una espiga colorada,
si juntos la cosechamos
grande será nuestro pan

Aquests són uns versos de Victor Jara, cantautor xilè.
Victor Jara fou detingut arran del cop d'estat contra Salvador Allende de l'onze de setembre de 1973. Jara va ser torturat, se li van destrossar les mans perquè no pogués tocar mai més la guitarra i, finalment, va ser assassinat. Al capdavall, no va ser més que qualsevol altra víctima. Ell té un nom, la majoria de "desaparecidos", no.
Aquest cap de setmana ha mort un dels més grans fills de puta que ha donat el segle XX. No és per estar contents. Que un assassí com aquest hagi pogut morir tranquil.lament al seu llit als noranta-un anys és per reflexionar i començar a qüestionar-se tot el que ha fallat perquè això hagi sigut així. Una persona amb milers de morts al darrera no pot marxar impune d'aquesta vida. Tinc la sensació que se n'ha anat rient i amb el dit del mig de la mà enlaire. En aquests moments voldria no ser ateu per desitjar-li un bon viatge de cap a l'infern.

(xibi)

El gintònic i l'amor

Aquesta foto tan estupenda no seria precisament el que en diríem una foto recent. És només per il.lustar el concepte "gintònic amb amor" que NO seria el de la imatge precisament. Potser no s'aprecia clarament, però els gots o vasos no estan plens i podem assegurar que encara no els havíem tocat... de totes maneres, davant el dubte, ens sembla que la cara d'en Cebs és prou significativa...
Per cert, la foto correspon al petit viatge a França de principis d'any i hi falten la Martona i la Raquel, que estan a l'altre costat dels gintònics. Això era en un poble que no me'n facis dir el nom ara, el local era propietat d'en René, hi vam conèixer la bella Isabella i hi trebalava en Ricard Moya. Ah, i aquella nit vam fer uns amics estupendus. Quasi tan com els gintònics.

L'economista insolvent

Hola de nou, estimats insolidaris...
he vist, no sé si amb il.lusió, un comentari d'algú que deia que em trobava a faltar. Bé. Primer punt: per si no ho sabíeu, les drogues no són bones. Deixeu-les, que ja les recollirà algú. Segon punt: en la meva última aportació al blog aquest que és el vostre, us comunicava la meva decisió d'anar a realitzar uns actes que algú qualificaria de vandàlics els quals em podien reportar -com així va ser- haver de passar comptes amb l'autoritat. Total, que aquest temps que no m'he comunicat ha estat, precisament, perquè el ministeri de l'interior va insistir a pagar-me unes vacances mentre no pagués una fiança que, si no recordo malament -i ja us dic ara que recordo perfectament- us vaig brindar l'oportunitat de col.laborar-hi. Continuo esperant...

(xibi)

Poesia José Hierro

Hola companys. Aquesta setmana no hi sóc però no volia marxar sense haver publicat res al bloc. No aconsegueixo intimar molt amb la poesia de José Hierro però té una poesia que sempre m'ha agradat. Parla d'aquelles persones que un es troba a la vida amb les quals un intueix que podrien haver arribat lluny però que les circumstàncies no hi afavoriren o no era el moment i va acabar passant tot el contrari. I ara després de molts anys les rancúnies, els ressentiments queden en un segon pla i de sobte sent l'essència del que van ser o van poder ser. Qui és aquell que no s'hi ha trobat? José Hierro Pero esta noche... Te abrazaría, créeme, te besaría, te daría calor, te adoraría. Haría algo que es más difícil: tratar de comprenderte. Y te comprendería, te comprendo ya, créelo. Nos va enseñando tanto la vida... Nos enseña por qué un hombre ve rota su voluntad, y sueña, y vive solitario; por qué va a la deriva en el témpano errante arrancado a la costa, y se deja morir mientras mira impasible cómo se hunden los suyos, la carne de su carne, su hermoso mundo... Son líneas sin sentido éstas que trazo. Yo mismo no comprendo qué es lo que dejo en ellas. Acaso sea música de mi alma arrancada de modo misterioso. És una poesia molt bonica, trista. Bon pont, companys.

Els Plàstics i les nostres vides. El Polipropilè (PP)

El Polipropilè és un dels materials més utilitzats avui en dia. Pertany al grup dels termoplàstics semicristalins i la seva tonalitat natural va des del transparent fins a l’opac. És un material rígid, dur i resistent, que afegint adhitius com el talc, etilè, fibre de vidre, ... fan augmentar una o altra qualitat.
El PP és un material que tendeix a carregar-se electroestàticament ja que presenta propietats aïllants, però amb adhitius antiestàtics desapareixen aquestes càrregues electroestàtiques.
A temperatures elevades el polipropilè pur es pot oxidar, alhora que les temperatures de treball han d’oscil.lar entre els 0ºC i els 110ºC, per sota o per sobre aquestes temperatures perden les seves propietats. Aguanten els àcids orgànics dèbils i els àcids inorgànics, lleixius , alcohols i alguns olis. En canvi, no resisteixen als oxidants forts i als hidrocarburs.
No fa olor i és insípid, aquesta característica fa que sigui idoni per la seva utilització en els productes alimentaris i farmacèutics. També s’utilitza en l’automoció, com poden ser els ventiladors, planxes de tapa, dipòsits, ... en la construcció les tuberies, colzes,... articles de la llar com electrodomèstics, coberteria, ... xeringues, envasos, maletes amb visagra, caixes de transport, ...
Pel que fa a les tècniques d’injecció del polipropilè, les deixarem per un altre dia.
Com identificar el PP:
(Si no teniu un laboratori, a través de la simple observació i a través del mètode “incendiari” -agafar un tros de plàstic que es vulgui identificar, es procedeix a la crema- el podem identificar amb un 95% de probabilitat)
1.- al cremar fa olor a afruitat
2.- al cremar no es descomposa, a vegades sí, depenent dels adhitius.3.- Al reterir la flama seguéis cremant i goteja

Gràcies per venir Quim!

La plantilla del Campus amb el seu propietari

"He vuelto". Zagajewski i Vermeer

Hola a tots. Aquest poema està dedicat a la Marta. Moltes felicitats. M'hagués agradat venir ahir al campus però a quarts de set de la tarda vaig rebre impactes emocionals molt forts que m'ho impediren. Dit això, espero que us agradi. M'agradaria acompanyar-ho d'una imatge però crec que no me n'he sortit. El poema d'en Zagajewscki parla del que li diu un quadre d'en Vermeer "La noia de la perla". Vermeer és el meu pintor preferit. Per això m'agrada. Aquest cop potser el poema no dóna per fer masses reflexions. Així que senzillament disfruteu de cada paraula. Us aconsello que busqueu la imatge del quadre i la mireu mentre llegiu el poema. Es disfruta més. La muchacha de Vermeer La muchacha d Vermeer, ahora famosa, me mira. La perla me está mirando. La muchacha de Vermeer, la de rojos, húmedos y brillantes labios. Muchacha de Vermeer, perla, turbante azul: eres luz y yo estoy hecho de sombra. La luz mira la sombra con altivez condescendencia, quizá con lástima.

Pel Bé de la Pau Social

Hola a tots,
el passat divendres dia 17 de novembre del 2006, es va produir un fet sorprenent (d'aquells d'"antaño"), com no, al Campus: la congregació de pràcticament la totalitat de la plantilla penyacampus.
Les fotos es varen fer després de marxa d'en Robert, Dani, Maria. En Cebs i en Garxi no pogueren assistir, al igual que altres. Per tots ells 1 segon de silenci en honor seu.
Molt bé!
Els temes de conversa varen ser molt variats, però el de política i Catalunya va acabar acaparant tota la taula. Tots tenim les nostres opinions, i tothom va dir la seva. Però va ser en Francesc qui va dir la frase de la nit: "Catalunya, en bé de la pau social s'autosuicidarà, potser així passarà a la història" no sé si la frase era bén bé així, prego que l'autor la comenti i la citi correctament.

Ens veiem al Campus!

MOLTES FELICITATS MARTONA !!!!

Tomàs Jofresa

Hola,
després que un individu insistís i insistís que també s'havia de fer un homenatge a Tomàs Jofresa he decidit posar el seu currículum que ve extret directament de la pàgina de l'ACB.
Abans però, com a curiositat, dir que en el seu moment es va dir que en Tomàs Jofresa aniria a la NBA, i me'n recordo perfectament en un partit retransmès per la TV al Palau Blaugrana que hi havia una pancarta que deia: "TOMAS, ¿TU A LA NBA?" per a mi aquesta pancarta ho diu tot! i quan dic tot, vol dir tot! us en recordeu?


nombre completo:
Tomás Jofresa Prats
lugar y fecha de nac:
Barcelona, 25/01/1970
posición altura peso:
B 1.84 m 0 kg
nacionalidad:
ESP
debut en ACB:
06/10/1987
equipo actual:
ADECCO ESTUDIANTES
-->
Hermano de Rafael, Tomás Jofresa es un base rápido y explosivo que hizo de su dribbling y punta de velocidad su mejor arma. Con el paso de los años ha perdido algo de "chispa", aunque ha ganado en experiencia, conocimiento del juego y toma de decisiones. Es más un anotador que un director de juego, lo que le hace jugar de "2" en algunas ocasiones. Buen tiro, incluso en movimiento. También puede penetrar buscando la bandeja o la parada y tiro. Su velocidad le convierte en un factor importante en las transiciones rápidas. En defensa, su experiencia le ayuda mucho, sabe leer las situaciones de juego, forzando pérdidas y robos, y es un buen defensor tanto en 1-contra-1 como colectivamente.

Cantera Joventut Badalona.
1987-88 ACB. RAM Joventut.
1988-89 ACB. RAM Joventut.
1989-90 ACB. RAM Joventut.
1990-91 ACB. Montigala Joventut.
1991-92 ACB. Montigala Joventut.
1992-93 ACB. Marbella Joventut.
1993-94 ACB. 7Up Joventut.
1994-95 ACB. 7Up Joventut.
1995-96 ACB. Joventut Badalona.
1996-97 ACB. Unicaja.
1997-98 ACB. Unicaja.
01/98 ACB. Unicaja. Rescinde su contrato.
01/98 ACB. Covirán Sierra Nevada.
1998-99 LEB. Menorca Bàsquet. Pretemporada.
09/98 LEGA. ITA. Benetton Treviso.
1999-00 ACB. Cabitel Gijón.
2000-01 ACB. Gijón Baloncesto.
2001-02 ACB. Casademont Girona.
2002-03 HEBA. GRE. Panellinios GS. Entra en diciembre.

Selección de España Infantil.
Selección de España Juvenil. 20 partidos.
Selección de España Junior. 18 partidos.
Selección de España sub-22. 24 partidos.
Selección de España. 29 partidos.
22/05/92 Selección de España. Debut. Palma de Mallorca. España - Bulgaria. 13 puntos.

1987-88 Recopa de Europa. RAM Joventut. Subcampeón.
1988-89 Campeonato de España Junior. Joventut de Badalona. Campeón.
1988-89 Copa Príncipe de Asturias. RAM Joventut. Campeón.
1989-90 Copa Korac. RAM Joventut. Campeón.
1990 Mundobasket sub-22. Selección de España. Priolo. Medalla de Plata.
1990-91 ACB. Montigala Joventut. Campeón.
1990-91 Copa Príncipe de Asturias. Montigala Joventut. Campeón.
1991-92 ACB. Montigala Joventut. Campeón.
1991-92 Liga Europea. Montigala Joventut. Subcampeón.
1993-94 Liga Europea. 7Up Joventut. Campeón.
1998-99 Copa Saporta. Benetton Treviso. Campeón.

01/06/04 Retirada de la práctica activa.
Hermano de Rafa Jofresa.
Hijo de Josep Maria Jofresa, jugador de la Liga Nacional entre 1970-71 y 1976-77.

1990 ACB All Star. Zaragoza. Participante.
1993 Atlanta Hawks. Campus de Verano para rookies y agentes libres.

Finalment dir que en Tomàs té un blog, i la seva direcció és:
http://www.solobasket.com/blog/tjofresa.php

19/09/2006-19/11/2006

Diumenge farà 2 mesos de la creació d'aquest blog. Hi ha qui dirà que dos mesos no són res, és cert i alhora no ho és. Des del punt de vista històric és absolutament res, des de l'aparició d'internet i la seva expansió ja es pot considerar alguna cosa, des de que ens coneixem encara és una mica més, ...
Encara li falta molt perquè pugui caminar i encara més perquè tingui la majoria d'edat, però d'una simple idea es va convertir en un fet i sembla que dia a dia la comunitat vagi creixent. És el nostre espai virtual, a on podem exposar les nostres vivències, inquietuds, propostes, ...
Per acabar us animo a tots i totes perquè continuem fent d'aquest espai un punt de trobada continu, viu i permanent, i per aconseguir-ho hem de participar i aconseguir implicar a tots els qui estan al nostre voltant, així que:
Gràcies per venir!, gràcies per haver vingut!

Hem desvirgat en Robert!!!!!

El nostre amic Robert ja ha vist el blog.
Ara només falta que hi entri TOT SOL A CASA SEVA i ens il.lumini
amb la seva basta sapiència.
I ara callo perquè em mira malament. Apadéu.

Salut!!!!

Robert (sí sí, Robert) i jo (Xibi)

L'economista insolvent

Salut, estimats replicants...

em sap molt greu (a vosaltres no, ja ho sé, però no cal que ho digueu...) però avui no em puc extendre com en mi és habitual. Tinc una cita inel.ludible: he d'anar a tirar rocs al Zapatero i al Chirac (&Co.). Només us volia demanar una cosa: si d'aquí a una setmana no he tornat a publicar, pagueu-me la fiança, que ja ho trobarem.

(Xibi)

Jornades política internacional

Eii !!!
Dissabte que ve fan unes Jornades a Torroella que sonen la mar de bé. Són tot el dia, de Política Internacional, i es diuen "L'Estat del món a inici del s.XXI". Ve en Partal, en Josep Martinoy, en Lluís Foix, en Francesc Granell II (aquest nom surt a tot arreu, finalment li posarem cara!!). I mireu qui més ve i les intervencions que fan, que a mi em semblen molt interessants. Us adjunto el link que porta al díptic.
Podria estar bé si veniu uns quants. I al migdia us convido a dinar a casa o anem tots de menú a Can Carcan. Com ho veieu?
Si veniu us heu d'apuntar al telèfon que hi ha al díptic.

http://www.torroella.org/Siteresources/data/files/jornada_politica_2006.pdf

Digueu-me alguna cosa si decidiu apuntar-vos !!

Ruta "Tasta Vins" Priorat

Hola a totes i a tots!

Ja sé que vaig un xic tard, però com va dir aquell: "Més val tard que mai".

Aquí teniu un "tastet" del que va ser la ruta de tast de vins pel Priorat d'una part dels membres de la Penyacampus del 12 al 15 d'octubre.

Per començar ens vam dirigir cap a la capital del Priorat, Falset, on vam visitar i degustar els vins de la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà.

La nostra primera degustació!

Ètim és el vi que vam degustar. Davant la nostra curiositat per saber el perquè d'aquest nom ens van comentar que procedia de la paraula Etimologia. I només perquè aquí en quedi constància, per si mai s'hi repensen la gent de la Cooperativa, vaig proposar que llegit al revés en sortia la paraula Mite. Només vull dir això!

La segona visita i degustació va ser a Capçanes. El Celler de Capçanes. Va ser una visita molt interessant i amb un punt d'aroma de violetes ;)
A part dels vins que acostumen a oferir, que creixen en ceps entre calcàries, argiles i pissarres, també vam catar un vi kosher.

Aquestes dues primeres cates corresponen a vins DO Montsant.

A Porrera, ja dins la DOQ Priorat, vam visitar un petit celler familiar, Sangenís i Vaqué. Aquí vam tenir la sort de catar un vi que segons el senyor John Radford i la revista Wine Report és un dels millors del món en la seva categoria.

Però no tot van ser cates de vins.

Cartoixa d'Escala Dei.

Monestir de Poblet.

Bé, només em resta per dir: "Gràcies per venir!"
I espero que ven aviat podem fer una escapada la Penyacampus al complet.

Gràcies per ser-hi!

Raquel

Cascai "Made in Xina"

Humor de l'absurd, si podeu aneu-la a veure. Riureu molt i us farà oblidar les cabories de la cotidianitat.

Marc, Raquel i Xibi

L' economista insolvent

Estimats inconscients, la perversió ha estat consumada. Un cop més. No us heu d'estranyar de res... o és que ja no us recordeu de quan estudiàveu? Catalunya ha sigut, de sempre, terra de pas i un país pactista. Per exemple, veiem passar els nostres impostos (només amb bitllet d'anada) i pactem (mínims) prometent a canvi que serem bons minyons i no emprenyarem gaire per no dir gens. Amb aquesta actitud tan nostrada hem aconseguit, per posar un exemple, un estatut d'allò més magnífic que... en fi, que no ens proclamem directament independents perquè ens deu fotre mandra o no ens acaba d'anar bé (si no és així, no m'ho explico tu...)

Però centrem-nos millor en el futur que se'ns obre (i que jo auguro apassionant):

El Sr.Mas està tan emprenyat que es tornarà lleig.
El Sr.Duran i Lleida fa veure que està tan emprenyat que se li veu el llautó.
El Sr.Carod no entén perquè encara ningú li ha alçat un monument.
El Sr.Puigcercós s'ha guardat el trepant (taladru) per si això darrer arriba a passar.
El Sr.Montilla ha corroborat que va valer MOLT la pena abandonar la seva Córdoba natal.
El Sr.Maragall se'n va anar al Senegal i li van regalar una cabra (blanca, per cert).
El Sr.Piqué es va amagar sota el llit el dia 1 i encara no n'ha sortit.
El Sr.Acebes ha contractat una brigada de desratització fent-se passar pel Sr.Piqué.
El Sr.Saura -encara sota els efectes del porro que es va fumar el dia de les eleccions- vol jugar a lladres i policies i -per una vegada- ser dels bons (sic).
La Sra.Mallol ha decidit canviar-li la dieta al seu company (tan de tofu no pot ser bo).

Sé que molts no us ho creieu però venen temps apassionants, ja ho veureu...
Per cert, un últim apunt: aveiam si comencem a preocupar-nos del realment important (com és que ja ningú parla de l'abstenció?) i deixem les cassoles pel rostit del diumenge.

Salut! (Xibi)

PD: Marta, no dic res dels "ciutadans" perquè en la mesura del possible m'agrada parlar de gent interessant.

Rumors

Ja ha passat un any més de barrakes...no ens hem vist gaire aquest any. Bé, no ho se ben bé. No podria pas assegurar que altres anys ens haguéssim vist més. Però vull començar l'entrada demanant si podeu aclarir un detall borrós que em volta pel cap... i és que tan de casament enunciat, tant de convidat inesperat i tanta inauguració de fires, alguns dels detalls més importants d'aquell sopar m'han quedat difuminats... són certs els rumors que aquest es l'últim any de sopar de fires a casa en Robert? és veritat, que nosaltres, precisament nosaltres, ens quedarem sense sopar institucionalitzat de barrakes?
Bé, començada l'entrada, només puc fer que continuar. Vaig prometre una entrada de barrakes... i lo ideal hagués estat fer-la de la nit del nostre sopar.... però com no podria ser d'altra manera, aquell dia no portava càmera... i així, han anat passant els dies i la camera s'anava quedant a casa... Fins l'últim dia, q plena d'esperança vam sortit jo i càmera esperant fer un super reportatge intitulat "una nit a barrakes"....

I aquesta és la nit "escollida" i aquesta de dalt sóc jo....
que encara que surti torta no anava torrada perquè em tocava conduir de tornada.

I morts de fred aquesta nit, ens vam posar sota la segona farola, al replà del mig, davant dels lavabos........ quans missatges s'hauran escrit brollant d'aquest ric vocabulari? Total, q com diu un meu amic, en David, "es tracta d'estar quiet en un lloc, i segur q en algun moment o altre de la nit tota la gent de barraques que coneixes passa per on ets"... i al cap de poc va aparèixer aquesta que amb la mà esquerra ens ensenya dos dels tresors de Girona

i al cap de poc ja la teníem així:









que si mireu la foto de dalt veureu que aquest noi de verd venia perseguint-la, que el delata la cara que ens hi posa en aquesta segona foto que ja la venia buscant des de feia un rato


I cervesa rera cervesa, a sota la segona farola, al replà del mig, davant dels lavabos, vam estar una estona entretinguts amb aixòs




i aixòs:

i aixòs segon de veritat que era impressionant impressionant... que li volíem dir," ei noia, que ja ens perdonaràs però mira, que tens una anca q pren l'aire" però ho vam deixar córrer perquè era un grup una mica pintoresc, d'aquests que corren per barrakes i que no t'inspiren gaire a l'hora de fer amics nous...
I finalment ens vam mobilitzar, pq el fred apretava, i estàvem ben bé a la intempèrie i el cos ens demanava un xic de recés... i on vam posar el frenu de mà va passar aquesta....

que he retallat la foto perquè no se si es pot ensenyar.... bé potser si:

Ai que no passa res!! q la Núria es de bona pasta i ja té cara de tenir un piló d'amics...

I al cap d'una estona vam tornar a casa...agafa el cotxe i cap a l'Empordà.
Que les sabates em van quedar així...
i que l'endemà de ressaca no en tenia perquè com que conduïa no havia begut, gaire.

L'economista insolvent

Benvolguts compatriotes... la gran festa de la democràcia ha estat consumada. Després de l'escrutini (que NO ve d'escrot) volia fer només quatre apreciacions:

- ha guanyat el vot útil, el vot de la por... la por a tenir un president de la Generalitat que es digués Pepe i no se sàpiga ni el virolai ni "La vaca cega".

- uns continuen tenint la clau i els altres el clauer (reciclat). El problema serà que no acabin com a la cançó "...en el fondo del mar, matarile..."

- el nen pijo dels ciutadans ja té un altre hobby: poder anar al parlament a fotre discursos mig en català, mig en castellà (que hi cardi el finès entremig també, si és tan xulu...). Realment, aquesta gent té un problema: això no és bilingüisme, és un transtorn bipolar.
De totes maneres, estic content per en Boadella perquè em sembla que ha complert un somni que tenia de feia temps: poder portar la seva companyia de titelles a fer temporada al teatre més important del país (com que al Nacional no li deixen anar...)

- I una última: estic segur que en Maragall, per dins, s'estava petant el cul de riure.

Doncs apa, enhorabona als 136 nous funcionaris que passen a cobrar de l'erari públic... caixa cobri i aquí pau i després glòria. Amén.

Xibi.

Destitució de Ricard Casas

Hola a tots/es,
ja fa una setmana que el Pamesa València va destituir a un gran entrenador de basket català. Com a petit homenatge, i per al qui li pugui interessar, penjo el seu currrículum.

RICARD CASAS GURT
Manresa (Barcelona) 12/09/1962
Debut a ACB: 10/03/1990

- 1988-89 : TDK Manresa
Segundo entrenador ayudante de Flor Meléndez.
- 1989-90 : TDK MANRESA
Empieza la temporada como segundo entrenador ayudante de Flor
Meléndez hasta que el 07/03/90, en la jornada 26 y tras el cese de
éste, se hace cargo del equipo hasta el final de temporada.
- 1990-91 : TDK Manresa
Segundo entrenador ayudante de Pedro Martínez y entrenador del equipo
junior.
- 1991-92 : Basquet Manresa Junior
- 1992-93 : Unió Manresana Juvenil
- 1993-94 : Allianz Ras Manresa ( Segunda División )
- 1994-95 : Allianz Ras Manresa ( Segunda División )
- 1995-96 : Allianz Ras Manresa ( Segunda División )
- 1996-97 : C.B. Manresa (Liga EBA)
- 1997-98 : TDK Manresa
Esta temporada ocupa el cargo de coordinador de los equipos de la Unió
Manresana de Bàsquet, los equipo de base del TDK Manresa.
- 1998-99 : C.B. Montcada (Liga EBA)
- 99-2000 : C.B. Montcada (Liga EBA)
- 2000-01 : C.B. Tarragona (LEB 2)
- 2001-02 : Minorisa.net Manresa (LEB)
- 2002-03 : RICOH MANRESA
- 2003-04 : RICOH MANRESA

- En la temporada 1995-1996 logra el ascenso del Allianz Ras Manresa a la Liga EBA
- En la temporada 2001-2002 logra el ascenso del Bàsquet Manresa a la Liga ACB
- Medalla de Plata con la Selección Nacional Sub-20 en el Campeonato de
Europa de Vilnius-2002

- Nominado Mejor Entrenador de la LEB en la temporada 2001-2002

Concert+Senyera=Bruce Springsteen

Pels incrèduls aquí teniu la foto que la Raquel li va fer!

i això al diari "El Mundo"

25 de octubre de 2006.- Si Springsteen no hubiera nacido en los USA, lo hubiera hecho en Barcelona. Sin duda. Nadie como la gente de esta ciudad quiere y entiende a Bruce, y nadie se entrega de una manera tan apasionada e incondicional a su música. Viene siendo así desde 1981... Cada concierto aquí es una fiesta, y anoche no fue una excepción: 145 minutos de folk apocalíptico.
El público, que abarrotaba el Palau Sant Jordi, no quería irse a casa. Hasta que no se encendieron las luces nadie se movió de su sitio, nadie dejo de aplaudir y bailar. En los pasillos, en las escaleras... cualquier lugar era bueno para disfrutar del concierto de esta gira española en el que la comunión entre el público y el artista ha sido más fuerte. "Barcelona, you are the best", resumía un Bruce que en la recta final se ponía sobre los hombros una 'senyera' lanzada desde el público.
Un concierto redondo, con un repertorio exquisito, en el que destacó una canción: 'Factory'. El mismo tema con el que, hace ya 25 años, Springsteen abrió su primer concierto en España, también Barcelona, y dio comienzo a una historia de amor que no pierde ni un ápice de pasión con el paso de los años. La nueva 'Factory' sonó emocionante, repleta de matices y con unos detalles de 'steel guitar' que hubiera firmado el mismísimo Gram Parsons.
Pero que nadie se pierda el resto del repertorio: una grandiosa 'You can look...', el final torrencial de 'Jesse James', el final apabullante de 'Open All Night' y "especial para Barcelona" una emocionante y austera 'Land of Hope and Dreams' (Tierra de esperanza y sueños).

CAGATSSS! DE MASSA NIVELL!!!

Hola a tots totes,
davant les últimes crítiques sobre el blog, aquí teniu una publicació sense nivell. A més a més us la deixo criticar, crítics!.
Us escric perquè vull, perquè és "macu" i perquè m'agrada! i crec que és el que hem de fer!

El motiu de l'escrit no és altre que dir-vos: CAGATS!

Després d'aquesta gran introducció, dir:
1.- Els sonets setmanals no es compleixen! dic això perquè crec recordar que es va dir que tothom, i quan dic tothom, vol dir tothom, escriuria com a mínim un cop per setmana, però d'altra banda molt bé per estar pendents del què s'hi escriu o s'hauria d'escriure.
2.- Molt malament pels qui no han fet ni tan sols una publicació. També pels qui l'han fet, ja que no devem insistir gaire perque la resta ho faci
3.- Hem fet unes sortides i no hi ha, a dia d'avui cap foto penjada! (Acaparadores!)
4.- El Concert d'en Bruce Springsteen va ser simplement espectacular (jejejejeje)
5.- En Bruce Springsteen va estar impressionant.
6.- L'ambient del Concert d'en Bruce Springsteen era fenomelnal, apoteòsic.
7.- Ha estat el millor concert de tots els temps d'en Bruce Springsteen.

Ah! si no us ha quedat clar: Vaig anar al concert d'en Bruce Springsteen!
Bruce, Bruce, Bruce, Bruce, Bruce, Bruce, ...

Bé, ara ja em podeu criticar lliurement, ... perquè... Jo estava a Barcelona al concert d'en Bruce Springsteen... Jo, ... hi era! també hi havia més gent, però això no és el més important, perquè: jo hi era!
apa, a10 i ja estic esperant noves publicacions patètiques però reals i sinceres (ehh! i que ningú s'ofengui per les publicacions de fins el dia d'avui, no dic pas que no siguin sinceres i reals -susceptibles-) com la meva, i també crítiques, si s'escauen, seran benvingudes, ... o no! jejeje
P.D: Bruce, Bruce, Bruce...
Marc

L'economista insolvent

Hola de nou... sóc jo, l'economista insolvent. Vist el gran enrenou que ha provocat la meva
aparició en el blog, m'he decidit a tornar a publicar tot i que havia decidit deixar-ho -els
excessos no són mai bons-. Però el clamor popular m'ha fet recapacitar...

Avui us volia parlar d'aquest huracà mediàtic en el que estem immersos i que s'anomena
CAMPANYA ELECTORAL. Perquè potser no ho sabeu, estimats cabirols, però ens trobem
en plena campanya electoral d'unes eleccions al parlament de Catalunya que el nostre estimat president va convocar per al proper 1 de novembre, és a dir, el dia de Tots Sants, és a dir, el dia dels difunts, és a dir, el dia dels panellets i les CASTANYES (no, si al final resultarà que en Pasquis és un "catxondo", vés quina cosa...). En fi, el que us volia proposar són només unes petites (ir)reflexions a partir dels lemes/eslògans electorals dels cinc partits amb representació parlamentària, a veure què us suggereix a vosaltres... foc a la bardissa!

PP: "Sentit comú"
Aquest eslògan és tan interessant com el partit en si. Deixant de banda que demanar sentit comú a la panda de polítics que tenim per representants és com demanar bon gust i sensibilitat als concursants de "Gran Hermano", aquest lema és l'antipublicitat "per se": no diu ni suggereix res, no es mulla, no es situa ni s'implica: tan és l'eslogan del PP com ho podria ser del Partit antitaurí com d'un anunci de laCaixa. En fin...

ICV: "Govern d'esquerres"
Els saures, com a mínim, es pot dir que ho tenen clar. No és que se l'hagin currat gaire però, això sí, és l'unic lema que no es pot fer servir per a qualsevol altre partit. Jo, el rotllo d'aquesta gent no l'acabo d'entendre... ells, els ecologistes de deboooooó, es van haver d'embainar el tema del túnel de Bracons pels idems i són els únics que defensen a ultrança el tripartit... això de tocar poder deu ser com si surts a lligar, un dia triomfes i el dissabte següent et penses que ets el George Clooney. Bastant trist... a més, Joan, els tomàquets continuen sense fotre gust de tomàquet...

ERC: "Som com som. Som com tu"
Jo, això, no sé si és un lema, una resignació o una amenaça. O potser és totes tres coses alhora. Som com som, així d'innocents, ens han cardat amb el tema de Perpinyà, l'estatut... però cony! Som com som així de xulus i tossuts i, encara que ens hagin ben afeitat... si convé traurem el trepant (perdó: el taladru) i la tornarem a liar. Heu vist les fotos? N'hi ha alguna que fot por i tot...

CiU: "Estimar Catalunya, governar bé"
Aquest lema porta incloses les dues grans obsessions del senyor Mas: governar i estimar. Governar perquè pels convergents, el tripartit no és que els fes fora del govern, és que els van desallotjar! Recordeu la Ferrussola? Si només li faltava cridar "Un desalojo, otra okupación!". I estimar en el sentit del molt que s'estima l'Arturu a si mateix i el molt que vol que tothom l'estimi... si no, de qué aquesta pinta de figurin encartronat que si pogués aniria al programa de la Mascó a fer de "supermodelo"?

PSC: "Ningú no farà més per Catalunya"
Aquest, des de lueg, és un buen lema para les eleccions. Vol transmitir tota la idioscincràcia de lu que és el partit i lu que el seu candidatu creu que és lu miyor per a fer d'este país un ioc més millor per viure, amb igualtat d'oportunitats para tothom i totdon sigui quin sigui el seu puestu de nacimient.
El problema és... el que farà el PSC més que ningú... serà bo o dolent per Catalunya?


En fi, benvolguts germans, allà cadascú amb la seva consciència... porteu-vos tan malament com us deixin i recordeu: els polítics, al capdavall, no són més que simples funcionaris que paguem entre tots de la nostra butxaca. Apa!

(Xibi)

L'economista insolvent

Hola a tots i totes, estimats jovencells...
vosaltres no em coneixeu tot ique fa molts anys que comparteixo
vetllades amb tots vosaltres... per tant, si em permeteu, aprofito
aquesta plataforma virtual que heu creat per fer-me un poc més real i presentar-me...

JO sóc... l'economista insolvent
la insolvència perpètua
la perpetuïtat amarga
l'amargor eterna..........................l'eternitat insalvable
la salvació inútil
la inutilitat palpable
la palpació... estúpida
l'estupidesa real, tangible i tràgica.
Jo sóc... la projecció d'uns somnis
en un món fet a mida
on sempre ens sobren dues talles.


Feta la presentació, i si teniu curiositat... ens podem anar trobant aquí. Si voleu.
Fins ara.

(Xibi)

Comentari del poema

Hola a tots. Després de veure les enormes contribucions i reflexions al meu poema que han col·lapsat el blogger m'ha semblat bé dir-vos què hi veig jo. "-Acaso es coincidencia que sea otra vez noviembre, con niebla y un atardecer plomizo?" -Han passat centenars, milers d'anys i li sorprèn que ell senti el mateix que el poeta xinès. -El que sent és pau, felicitat observant la natura, com l'aigua cau amb harmonia. "Los poetas conceden mucho valor a éxitos y premios, mas un otoño tras otro despoja del follaje a los árboles soberbios y si algo queda es el suave susurro de la lluvia en poemas que no son ni alegres, ni tristes." -Estem en una societat on els premis, l'èxit, és a dir l'ego de les persones és el que es valora més però en el fons què és el més important? Només tenir moments de pau, harmonia, felicitat puntual. La resta sobra. És el que sent ell aquella tarda de novembre i va sentir també el poeta xinès. -Jo hi veig això en aquest poema. Com sempre una abraçada a tots.

penyacampus

El nostre passat

Hola,
per fi m'han enviat el que tan esperava. És un "document" que val molt la pena llegir.

• 1.- Los coches no tenían cinturones de seguridad, reposa cabezas, y tampoco Airbags
• 2.- En los asientos traseros nos lo pasábamos divertido y no era peligroso.
• 3.- Las cunas y los juguetes tenían muchos colores o por lo menos, las pinturas utilizadas tenían un alto contenido en plomo u otros materiales peligrosos .
• 4.- No existían los sistemas de seguridad para niños en los enchufes, puertas de coches, medicamentos o en los productos químicos para la limpieza del hogar.
• 5.- Se podía andar en bicicleta sin tener que llevar casco.
• 6.- Se bebía agua de la manguera del jardín o de otras fuentes y no agua mineral de botellas esterilizadas …
• 7.- Construíamos coches con cajas de madera, y aquellos que tenían la suerte, de vivir en una calle asfaltada con pendiente podían intentar fijar un nuevo récord de velocidad y eventualmente constataban que habían ahorrado en los frenos
• 8.- Se podía ir a jugar
• 9.- Las clases duraban hasta el mediodía
• 10.- Teníamos heridas de las caídas, huesos rotos, y también dientes rotos, pero por ello nadie te denunciaba, aunque fuese una pequeña pelea.
• 11.- Podíamos comer dulces y pan con manteca, tomar bebidas con azúcar de verdad y nunca teníamos problemas con el sobrepeso - porque siempre estábamos jugando en la calle y éramos muy activos ...
• 12.- Podíamos compartir entre cuatro una naranjada (más tarde una de un litro)… beber de la misma botella o jarra sin que nadie muriese por ello.
• 13.- No teníamos Playstations, Nintendo 64,X boxes, Videojuegos , 99 Canales por cable, Video, Dolby surround, Móviles,Ordenador, Chatrooms en Internet sin embargo …Teníamos amigos.
• 14.- Podíamos salir, e ir a pie o en bicicleta a visitar a nuestros amigos, aunque viviesen a varios Km. de distancia, llamar o entrar en la casa sin llamar a la puerta y buscarlos para jugar.
• 15.- Si señor, fuera en ese mundo tan horrible y sin vigilancia! Como era eso posible? Jugábamos al fútbol con una portería y si a uno de nosotros no era cogído en la “selección”, no se creaba un trauma psicologíco y el mundo no se venía abajo por eso.
• 16.- Algunos alumnos no eran tan buenos como otros, y si tenían que repetir se repetía el año. Por ello no se enviaba nadie al psicólogo o al pedagogo. Nadie tenia por ello dislexia, problemas de concentración o era hiperactivo, simplemente se volvía a repetir el año, y todos tenían su oportunidad.
• 17.- Teníamos libertad, a veces contratiempos, éxitos, deberes...y aprendíamos a vivir con ello.

• La gran pregunta es: como hemos conseguido sobrevivir a todo ello ??? Y sobre todo como hemos podido desarrollar nuestra personalidad.
Éramos felices no?

Setmana Zagajewski

Hola gent. Espero que disfruteu d'aquest poema. És d'un autor polonès que ha sigut un descobriment per mi anomenat Zagajewski. Si teniu temps i humor m'agradaria que em diguessiu de què creieu que vol parlar l'autor. Jo tinc la meva opinió però no estic segur. Una abraçada a tots. Poema chino Leo un poema chino escrito hace mil años. Su autor habla de la lluvia que cae toda la noche sobre el tejado de bambú de su barca y de la paz que finalmente anida en su corazón. ¿Acaso es coincidencia que sea otra vez noviembre, con niebla y un atardecer plomizo? ¿Acaso es casualidad que alguien viva de nuevo? Los poetas conceden mucho valor a éxitos y premios, mas un otoño tras otro despoja del follaje a los árboles soberbios y si algo queda es el suave susurro de la lluvia en poemas que no son ni alegres, ni tristes. Tan sólo la pureza es invisible y el atardecer, cuando sombra y luz se olvidan de nosotros un instante, absortas en barajar secretos. Francesc

penyacampus

Inici ACB i "baloncesto"

Amants del nou anomenat món del "baloncesto", aquest cap de setmana comença la lliga ACB. Com cada any hi ha novetats, però la més significativa, crec, no està a la pista, està en les retransmissions. TVE passa la retransmissió dels diumenges als dissabtes a les 18h. Així, a la segona jornada (07-08/10/06) faran ni més ni menys que el partit Akasvayu Girona- DKV Joventut. Aneu-vos preparant.
I parlant del món del "baloncesto" us faig una proposta. Sabeu què és el Supermanager? perquè no fem una lliga privada i veiem "qui té més sort" o "qui en sap més d'aquest deport anomenat "? us apunteu a aquest nou repte?
I ja acabant el tema "baloncesto", dies 8- 9 - 10 - 11 de febrer de 2007 hi ha una de les millors competicions europees a Malaga: La Copa del Rey. Comenceu i acabeu ràpidament a pensar si voleu anar-hi. L'únic invovenient, a part d'haver un dijous i un divendres és que s'arribaria (segurament) un dilluns al matí.
Marc

Generació Guai

Ja fa uns quants dies que us volia passar aquesta columna que va sortir a El Punt (no us puc dir quin dia) i que parla de nosaltres. Quan dic "nosaltres" em refereixo a la nostra generació. És un escrit de Miquel Berga.

Generació Guai
Ara tots, any amunt, any avall, s'acosten a la trentena però quan eren adolescents tot era guai. De cop i volta van desaparèixer els adjectius i tot quedava resolt amb un guai. Les coses, llavors, eren guai i pou. Ara han crecut. Són els germans petits dels ferotges yuppies que a còpia d'esforç personal, estrès i gimnàstiques trepidants van aconseguir entrar al sistema, tenir l'Audi i freqüentar establiments amb estrelles Michelin. Els de la generació guai, però, no aspiren a tant. Són més conformistes. No han pas perdut el punt de candidesa ni la il·lusió pel futur però han acumulat una certa saviesa precoç. Són més escèpitcs perquè tenen una formació excel·lent i també perquè no hi ha més cera que la que crema. Estan preparats per consumir productes culturals sofisticats, per valorar l'experiència estètica i per practicar esports d'aventura però són carnassa de treball precari i d'habitatge impossible. Els consta que són fèrtils i joves però saben que val més no pensar en fills. Tenen currículums espectaculars que s'han construít amb rigor i disciplina però saben que estan condemnats a refiar-se dels pares. Ni els excita la lluita generacional contra pares-mecenes ni volen caure en les trampes del sistema com han fet els seus germans grans. Com ha escrit alfredo Ruiz, l'autor d'un estudi sobre aquesta generació, són "guapos y pobres". Els guai són tendres i encantadors però si es volen permetre el luxe d'algun viatge o l'atreviment d'un habitatge propi han de recórrer a la subvenció de la primera institució de l'estat, és a dir, de la família. Són extraordinàriment madurs, intel·lectualment i emocionalment, però els sistema els demana que no creixin. El mercat els vol becaris, precaris, temporals. Si es presenten preparats, ambiciosos i exigents se'ls treuen del damunt de seguida. Arribats als trenta, els de la generació guai estan en plena indagació sobre qui són i què els espera. Comencen a sospitar que guai, l'adjectiu total, és un qualificatiu tronat.

Raquel

Bones!

Hola a totes i a tots!

Després d'una setmana sense tenir contacte amb la xarxa m'he endut una gran sorpresa al rebre al meu correu electrònic un missatge d'en Marc on deia que a proposta meva havia creat un blog per tots nosaltres.

Vull donar les gràcies a en Marc per començar aquesta iniciativa. Moltes gràcies!

Espero que tots aprofitem aquest lloc per deixar constància de les nostres vivències, històries, pensaments, mal-de-caps, neures, etcètera. Serà la nostra PETITA HISTÒRIA.

Ja tenim un altre lloc que ens uneix a aquest grup tant heterogeni de persones.

P.D.: La foto que adjunto simplement l'he posat perquè m'agrada. És una foto de Robert Doisneau.

Felicitacions a la penyacampus

Bones a tots/es,
veig que això comença a rutllar. M'agrada la iniciativa d'en Francesc.
Esperem que la penyacampus s'involucri més i que hi hagi constància, una constància que crec que ha de ser pel nostre bé.
A veure què en treiem d'aquesta nova experiència.
Ens els propers dies també començaré un posteig periòdic que encara no sé de què tractarà.
Marc

Sonets setmanals d'en Francesc Granell

Temporada José Hierro Remordimiento Y te comprendería, te comprendo ya, créelo. Nos va enseñando tanto la vida... Nos enseña por qué un hombre ve rota su voluntad, y sueña,y vive solitario; por qué va a la deriva en el témpano errante arrancado a la costa, y se deja morir mientras mira impasible cómo se hunden los suyos, la carne de su carne, su hermoso mundo.

i 10 anys després...

Buscàvem una manera de començar aquest blog i no sabíem massa bé com fer-ho: parlem de les farres d'ara..., parlem de les farres d'antaño... i KARN DE PORK!!! si continuem igual !!!! Mirant quatre fotos hem vist clarament que massa coses continuen igual. Malgrat el que diguin alguns, aquella nostra cançó "20 de abril" no parla pas de la nostra història... i aquí hi ha la prova, que les cadires del campus ja han agafat la forma del nostra cul !!!!
o potser si que alguna cosa ha canviat... pensant pensant els anys potser si que passen ...:
en gartxi se'ns casa
en granell s'ha comprat una hipoteca
en ceps és capatàs
la raquel regidora
en dani ha fet la seva primera peli
la maria sembla afincada a Girona
la marta JA és oficinista
en marc, el nostra amic capitalista
en xivi intentant independitzar-se
en robert que fa 20 anys que te 30 anys
i la pilarin... la pilariiiiiin... la pilarin no canvia !!!
Coi !! Es que 10 anys són 10 anys !!!! Prou que ens esforcem entre tots perquè les coses no canviin massa ràpid... si més no ens anem trobant i l'anem liant i avui, per no trencar la tradició, anem nosaltres i mini bar cap a ca la pilarín.... perquè parlem el mateix idioma, perquè se'n diu, perquè ahir vaig anar a cal notari, i què deia el notari???, aaoaooaoae, perquè et ruxu amb gasolina i t'encenc viva, VOLANT VOLANT adéu amics !! ah !!

introducció

bé, acabo de crear aquest blog com a petició de Raquel Pujades.
Desitjo que serveixi com a punt de trobada al ciberespai.
És un blog que de moment no té cap contingut, però espero que la gent s'animi a comentar qualsevol tema ja sigui de nosaltres, basket, cultura, ...
Això és per la Penya Campus i els seus Ambx.
Marc