Gràcies per venir Quim!

La plantilla del Campus amb el seu propietari

"He vuelto". Zagajewski i Vermeer

Hola a tots. Aquest poema està dedicat a la Marta. Moltes felicitats. M'hagués agradat venir ahir al campus però a quarts de set de la tarda vaig rebre impactes emocionals molt forts que m'ho impediren. Dit això, espero que us agradi. M'agradaria acompanyar-ho d'una imatge però crec que no me n'he sortit. El poema d'en Zagajewscki parla del que li diu un quadre d'en Vermeer "La noia de la perla". Vermeer és el meu pintor preferit. Per això m'agrada. Aquest cop potser el poema no dóna per fer masses reflexions. Així que senzillament disfruteu de cada paraula. Us aconsello que busqueu la imatge del quadre i la mireu mentre llegiu el poema. Es disfruta més. La muchacha de Vermeer La muchacha d Vermeer, ahora famosa, me mira. La perla me está mirando. La muchacha de Vermeer, la de rojos, húmedos y brillantes labios. Muchacha de Vermeer, perla, turbante azul: eres luz y yo estoy hecho de sombra. La luz mira la sombra con altivez condescendencia, quizá con lástima.

Pel Bé de la Pau Social

Hola a tots,
el passat divendres dia 17 de novembre del 2006, es va produir un fet sorprenent (d'aquells d'"antaño"), com no, al Campus: la congregació de pràcticament la totalitat de la plantilla penyacampus.
Les fotos es varen fer després de marxa d'en Robert, Dani, Maria. En Cebs i en Garxi no pogueren assistir, al igual que altres. Per tots ells 1 segon de silenci en honor seu.
Molt bé!
Els temes de conversa varen ser molt variats, però el de política i Catalunya va acabar acaparant tota la taula. Tots tenim les nostres opinions, i tothom va dir la seva. Però va ser en Francesc qui va dir la frase de la nit: "Catalunya, en bé de la pau social s'autosuicidarà, potser així passarà a la història" no sé si la frase era bén bé així, prego que l'autor la comenti i la citi correctament.

Ens veiem al Campus!

MOLTES FELICITATS MARTONA !!!!

Tomàs Jofresa

Hola,
després que un individu insistís i insistís que també s'havia de fer un homenatge a Tomàs Jofresa he decidit posar el seu currículum que ve extret directament de la pàgina de l'ACB.
Abans però, com a curiositat, dir que en el seu moment es va dir que en Tomàs Jofresa aniria a la NBA, i me'n recordo perfectament en un partit retransmès per la TV al Palau Blaugrana que hi havia una pancarta que deia: "TOMAS, ¿TU A LA NBA?" per a mi aquesta pancarta ho diu tot! i quan dic tot, vol dir tot! us en recordeu?


nombre completo:
Tomás Jofresa Prats
lugar y fecha de nac:
Barcelona, 25/01/1970
posición altura peso:
B 1.84 m 0 kg
nacionalidad:
ESP
debut en ACB:
06/10/1987
equipo actual:
ADECCO ESTUDIANTES
-->
Hermano de Rafael, Tomás Jofresa es un base rápido y explosivo que hizo de su dribbling y punta de velocidad su mejor arma. Con el paso de los años ha perdido algo de "chispa", aunque ha ganado en experiencia, conocimiento del juego y toma de decisiones. Es más un anotador que un director de juego, lo que le hace jugar de "2" en algunas ocasiones. Buen tiro, incluso en movimiento. También puede penetrar buscando la bandeja o la parada y tiro. Su velocidad le convierte en un factor importante en las transiciones rápidas. En defensa, su experiencia le ayuda mucho, sabe leer las situaciones de juego, forzando pérdidas y robos, y es un buen defensor tanto en 1-contra-1 como colectivamente.

Cantera Joventut Badalona.
1987-88 ACB. RAM Joventut.
1988-89 ACB. RAM Joventut.
1989-90 ACB. RAM Joventut.
1990-91 ACB. Montigala Joventut.
1991-92 ACB. Montigala Joventut.
1992-93 ACB. Marbella Joventut.
1993-94 ACB. 7Up Joventut.
1994-95 ACB. 7Up Joventut.
1995-96 ACB. Joventut Badalona.
1996-97 ACB. Unicaja.
1997-98 ACB. Unicaja.
01/98 ACB. Unicaja. Rescinde su contrato.
01/98 ACB. Covirán Sierra Nevada.
1998-99 LEB. Menorca Bàsquet. Pretemporada.
09/98 LEGA. ITA. Benetton Treviso.
1999-00 ACB. Cabitel Gijón.
2000-01 ACB. Gijón Baloncesto.
2001-02 ACB. Casademont Girona.
2002-03 HEBA. GRE. Panellinios GS. Entra en diciembre.

Selección de España Infantil.
Selección de España Juvenil. 20 partidos.
Selección de España Junior. 18 partidos.
Selección de España sub-22. 24 partidos.
Selección de España. 29 partidos.
22/05/92 Selección de España. Debut. Palma de Mallorca. España - Bulgaria. 13 puntos.

1987-88 Recopa de Europa. RAM Joventut. Subcampeón.
1988-89 Campeonato de España Junior. Joventut de Badalona. Campeón.
1988-89 Copa Príncipe de Asturias. RAM Joventut. Campeón.
1989-90 Copa Korac. RAM Joventut. Campeón.
1990 Mundobasket sub-22. Selección de España. Priolo. Medalla de Plata.
1990-91 ACB. Montigala Joventut. Campeón.
1990-91 Copa Príncipe de Asturias. Montigala Joventut. Campeón.
1991-92 ACB. Montigala Joventut. Campeón.
1991-92 Liga Europea. Montigala Joventut. Subcampeón.
1993-94 Liga Europea. 7Up Joventut. Campeón.
1998-99 Copa Saporta. Benetton Treviso. Campeón.

01/06/04 Retirada de la práctica activa.
Hermano de Rafa Jofresa.
Hijo de Josep Maria Jofresa, jugador de la Liga Nacional entre 1970-71 y 1976-77.

1990 ACB All Star. Zaragoza. Participante.
1993 Atlanta Hawks. Campus de Verano para rookies y agentes libres.

Finalment dir que en Tomàs té un blog, i la seva direcció és:
http://www.solobasket.com/blog/tjofresa.php

19/09/2006-19/11/2006

Diumenge farà 2 mesos de la creació d'aquest blog. Hi ha qui dirà que dos mesos no són res, és cert i alhora no ho és. Des del punt de vista històric és absolutament res, des de l'aparició d'internet i la seva expansió ja es pot considerar alguna cosa, des de que ens coneixem encara és una mica més, ...
Encara li falta molt perquè pugui caminar i encara més perquè tingui la majoria d'edat, però d'una simple idea es va convertir en un fet i sembla que dia a dia la comunitat vagi creixent. És el nostre espai virtual, a on podem exposar les nostres vivències, inquietuds, propostes, ...
Per acabar us animo a tots i totes perquè continuem fent d'aquest espai un punt de trobada continu, viu i permanent, i per aconseguir-ho hem de participar i aconseguir implicar a tots els qui estan al nostre voltant, així que:
Gràcies per venir!, gràcies per haver vingut!

Hem desvirgat en Robert!!!!!

El nostre amic Robert ja ha vist el blog.
Ara només falta que hi entri TOT SOL A CASA SEVA i ens il.lumini
amb la seva basta sapiència.
I ara callo perquè em mira malament. Apadéu.

Salut!!!!

Robert (sí sí, Robert) i jo (Xibi)

L'economista insolvent

Salut, estimats replicants...

em sap molt greu (a vosaltres no, ja ho sé, però no cal que ho digueu...) però avui no em puc extendre com en mi és habitual. Tinc una cita inel.ludible: he d'anar a tirar rocs al Zapatero i al Chirac (&Co.). Només us volia demanar una cosa: si d'aquí a una setmana no he tornat a publicar, pagueu-me la fiança, que ja ho trobarem.

(Xibi)

Jornades política internacional

Eii !!!
Dissabte que ve fan unes Jornades a Torroella que sonen la mar de bé. Són tot el dia, de Política Internacional, i es diuen "L'Estat del món a inici del s.XXI". Ve en Partal, en Josep Martinoy, en Lluís Foix, en Francesc Granell II (aquest nom surt a tot arreu, finalment li posarem cara!!). I mireu qui més ve i les intervencions que fan, que a mi em semblen molt interessants. Us adjunto el link que porta al díptic.
Podria estar bé si veniu uns quants. I al migdia us convido a dinar a casa o anem tots de menú a Can Carcan. Com ho veieu?
Si veniu us heu d'apuntar al telèfon que hi ha al díptic.

http://www.torroella.org/Siteresources/data/files/jornada_politica_2006.pdf

Digueu-me alguna cosa si decidiu apuntar-vos !!

Ruta "Tasta Vins" Priorat

Hola a totes i a tots!

Ja sé que vaig un xic tard, però com va dir aquell: "Més val tard que mai".

Aquí teniu un "tastet" del que va ser la ruta de tast de vins pel Priorat d'una part dels membres de la Penyacampus del 12 al 15 d'octubre.

Per començar ens vam dirigir cap a la capital del Priorat, Falset, on vam visitar i degustar els vins de la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà.

La nostra primera degustació!

Ètim és el vi que vam degustar. Davant la nostra curiositat per saber el perquè d'aquest nom ens van comentar que procedia de la paraula Etimologia. I només perquè aquí en quedi constància, per si mai s'hi repensen la gent de la Cooperativa, vaig proposar que llegit al revés en sortia la paraula Mite. Només vull dir això!

La segona visita i degustació va ser a Capçanes. El Celler de Capçanes. Va ser una visita molt interessant i amb un punt d'aroma de violetes ;)
A part dels vins que acostumen a oferir, que creixen en ceps entre calcàries, argiles i pissarres, també vam catar un vi kosher.

Aquestes dues primeres cates corresponen a vins DO Montsant.

A Porrera, ja dins la DOQ Priorat, vam visitar un petit celler familiar, Sangenís i Vaqué. Aquí vam tenir la sort de catar un vi que segons el senyor John Radford i la revista Wine Report és un dels millors del món en la seva categoria.

Però no tot van ser cates de vins.

Cartoixa d'Escala Dei.

Monestir de Poblet.

Bé, només em resta per dir: "Gràcies per venir!"
I espero que ven aviat podem fer una escapada la Penyacampus al complet.

Gràcies per ser-hi!

Raquel

Cascai "Made in Xina"

Humor de l'absurd, si podeu aneu-la a veure. Riureu molt i us farà oblidar les cabories de la cotidianitat.

Marc, Raquel i Xibi

L' economista insolvent

Estimats inconscients, la perversió ha estat consumada. Un cop més. No us heu d'estranyar de res... o és que ja no us recordeu de quan estudiàveu? Catalunya ha sigut, de sempre, terra de pas i un país pactista. Per exemple, veiem passar els nostres impostos (només amb bitllet d'anada) i pactem (mínims) prometent a canvi que serem bons minyons i no emprenyarem gaire per no dir gens. Amb aquesta actitud tan nostrada hem aconseguit, per posar un exemple, un estatut d'allò més magnífic que... en fi, que no ens proclamem directament independents perquè ens deu fotre mandra o no ens acaba d'anar bé (si no és així, no m'ho explico tu...)

Però centrem-nos millor en el futur que se'ns obre (i que jo auguro apassionant):

El Sr.Mas està tan emprenyat que es tornarà lleig.
El Sr.Duran i Lleida fa veure que està tan emprenyat que se li veu el llautó.
El Sr.Carod no entén perquè encara ningú li ha alçat un monument.
El Sr.Puigcercós s'ha guardat el trepant (taladru) per si això darrer arriba a passar.
El Sr.Montilla ha corroborat que va valer MOLT la pena abandonar la seva Córdoba natal.
El Sr.Maragall se'n va anar al Senegal i li van regalar una cabra (blanca, per cert).
El Sr.Piqué es va amagar sota el llit el dia 1 i encara no n'ha sortit.
El Sr.Acebes ha contractat una brigada de desratització fent-se passar pel Sr.Piqué.
El Sr.Saura -encara sota els efectes del porro que es va fumar el dia de les eleccions- vol jugar a lladres i policies i -per una vegada- ser dels bons (sic).
La Sra.Mallol ha decidit canviar-li la dieta al seu company (tan de tofu no pot ser bo).

Sé que molts no us ho creieu però venen temps apassionants, ja ho veureu...
Per cert, un últim apunt: aveiam si comencem a preocupar-nos del realment important (com és que ja ningú parla de l'abstenció?) i deixem les cassoles pel rostit del diumenge.

Salut! (Xibi)

PD: Marta, no dic res dels "ciutadans" perquè en la mesura del possible m'agrada parlar de gent interessant.

Rumors

Ja ha passat un any més de barrakes...no ens hem vist gaire aquest any. Bé, no ho se ben bé. No podria pas assegurar que altres anys ens haguéssim vist més. Però vull començar l'entrada demanant si podeu aclarir un detall borrós que em volta pel cap... i és que tan de casament enunciat, tant de convidat inesperat i tanta inauguració de fires, alguns dels detalls més importants d'aquell sopar m'han quedat difuminats... són certs els rumors que aquest es l'últim any de sopar de fires a casa en Robert? és veritat, que nosaltres, precisament nosaltres, ens quedarem sense sopar institucionalitzat de barrakes?
Bé, començada l'entrada, només puc fer que continuar. Vaig prometre una entrada de barrakes... i lo ideal hagués estat fer-la de la nit del nostre sopar.... però com no podria ser d'altra manera, aquell dia no portava càmera... i així, han anat passant els dies i la camera s'anava quedant a casa... Fins l'últim dia, q plena d'esperança vam sortit jo i càmera esperant fer un super reportatge intitulat "una nit a barrakes"....

I aquesta és la nit "escollida" i aquesta de dalt sóc jo....
que encara que surti torta no anava torrada perquè em tocava conduir de tornada.

I morts de fred aquesta nit, ens vam posar sota la segona farola, al replà del mig, davant dels lavabos........ quans missatges s'hauran escrit brollant d'aquest ric vocabulari? Total, q com diu un meu amic, en David, "es tracta d'estar quiet en un lloc, i segur q en algun moment o altre de la nit tota la gent de barraques que coneixes passa per on ets"... i al cap de poc va aparèixer aquesta que amb la mà esquerra ens ensenya dos dels tresors de Girona

i al cap de poc ja la teníem així:









que si mireu la foto de dalt veureu que aquest noi de verd venia perseguint-la, que el delata la cara que ens hi posa en aquesta segona foto que ja la venia buscant des de feia un rato


I cervesa rera cervesa, a sota la segona farola, al replà del mig, davant dels lavabos, vam estar una estona entretinguts amb aixòs




i aixòs:

i aixòs segon de veritat que era impressionant impressionant... que li volíem dir," ei noia, que ja ens perdonaràs però mira, que tens una anca q pren l'aire" però ho vam deixar córrer perquè era un grup una mica pintoresc, d'aquests que corren per barrakes i que no t'inspiren gaire a l'hora de fer amics nous...
I finalment ens vam mobilitzar, pq el fred apretava, i estàvem ben bé a la intempèrie i el cos ens demanava un xic de recés... i on vam posar el frenu de mà va passar aquesta....

que he retallat la foto perquè no se si es pot ensenyar.... bé potser si:

Ai que no passa res!! q la Núria es de bona pasta i ja té cara de tenir un piló d'amics...

I al cap d'una estona vam tornar a casa...agafa el cotxe i cap a l'Empordà.
Que les sabates em van quedar així...
i que l'endemà de ressaca no en tenia perquè com que conduïa no havia begut, gaire.

L'economista insolvent

Benvolguts compatriotes... la gran festa de la democràcia ha estat consumada. Després de l'escrutini (que NO ve d'escrot) volia fer només quatre apreciacions:

- ha guanyat el vot útil, el vot de la por... la por a tenir un president de la Generalitat que es digués Pepe i no se sàpiga ni el virolai ni "La vaca cega".

- uns continuen tenint la clau i els altres el clauer (reciclat). El problema serà que no acabin com a la cançó "...en el fondo del mar, matarile..."

- el nen pijo dels ciutadans ja té un altre hobby: poder anar al parlament a fotre discursos mig en català, mig en castellà (que hi cardi el finès entremig també, si és tan xulu...). Realment, aquesta gent té un problema: això no és bilingüisme, és un transtorn bipolar.
De totes maneres, estic content per en Boadella perquè em sembla que ha complert un somni que tenia de feia temps: poder portar la seva companyia de titelles a fer temporada al teatre més important del país (com que al Nacional no li deixen anar...)

- I una última: estic segur que en Maragall, per dins, s'estava petant el cul de riure.

Doncs apa, enhorabona als 136 nous funcionaris que passen a cobrar de l'erari públic... caixa cobri i aquí pau i després glòria. Amén.

Xibi.