A la feina, cap risc

Hola qué tal...
ahir vaig estar veient les imatges del funeral dels soldats aquests que van morir "en missió de pau" i em van fer pensar (tranquils, ja m'he recuperat). Resulta que aquests nois van morir fent la seva feina, una feina que van escollir lliurement com n'haguessin pogut escollir qualsevol altra. Doncs resulta que per això, mereixen tot aquest muntatge (van transmetre el funeral en directe per TVE!) i seran notícia vés a saber quants dies. I jo em pregunto: per què no es fa el mateix amb qualsevol altre treballador? Retransmetran el funeral d'un paleta que es foti daltabaix d'una bastida? Serà portada de tots els diaris un pagès que bolqui amb el tractor i s'hi quedi atrapat a sota? Aniran el príncep, el president del govern i el cap de la oposició a donar el condol a la vídua d'un operari enganxat per una premsa hidràulica? Debatran al congrés les causes d'aquestes morts i se n'intentarà aprofitar electoralment la oposició? Què tenen aquests soldats de millor que qualsevol de nosaltres (a part de portar amb orgull uniformes ridículs i saber caminar alineats i alienats marcant el pas)? Reflexionem-hi, que deia aquell...

Salut!