Bon Nadal

Suposo que aquestes dates a tothom li produeixen sentiments ben diferents. Malgrat tot us vull desitjar a totes i tots un bon Nadal i una millor entrada d'any.
Avui m'ha caigut a les mans un poema de Miquel Martí i Pol que fa referència al Nadal.

...
És tan clara la nit i tant pura!
Només cal que us deixeu gronxolar,
com l'Infant, per un mar de tonades
i de sobte, admirats,
comprendreu que la nit comença per vosaltres.
Només cal que estimeu l'esperit
de les coses humils
i acosteu, com infants temorosos,
els llavis i el cor al Nadó del Portal
i ja per sempre restareu ancorats
a la platja de llum de la nit de Nadal,
amb les veles a punt
per recórrer cada any
els blaus camins de la nit més intensa.

Del llibre Paraules al Vent

Aquestes dates potser són l'excusa perquè la gent deixi aflorar els seus sentiments més bondadosos. Així que deixeu-me dir: "Gràcies per venir, gràcies per ser-hi. De tot cor!"

Raquel

Un Sopar

Aquestes imatges il·lustren el que seria un sopar
qualsevol de la PenyaCampus.
Aquest, concretament, ha estat el darrer. Va ser
el dissabte 16 dedesembre de 2006.

Salut a tots!

Raquel

L'economista insolvent

Que saco rogar al cielo
si en tierra me han de enterrar,
la tierra me da comida,
la tierra me hace sudar.

Que saco sudando tanto,
y comiendo poco y nada,
si mi tierra no es mi tierra
y el cielo, cielo nomas.

A donde pongo mis manos,
brotan claveles y rosas
brotan y brotan las cosas
que no aprovecha mi mano.

Una espiga hay en el campo
una espiga colorada,
si juntos la cosechamos
grande será nuestro pan

Aquests són uns versos de Victor Jara, cantautor xilè.
Victor Jara fou detingut arran del cop d'estat contra Salvador Allende de l'onze de setembre de 1973. Jara va ser torturat, se li van destrossar les mans perquè no pogués tocar mai més la guitarra i, finalment, va ser assassinat. Al capdavall, no va ser més que qualsevol altra víctima. Ell té un nom, la majoria de "desaparecidos", no.
Aquest cap de setmana ha mort un dels més grans fills de puta que ha donat el segle XX. No és per estar contents. Que un assassí com aquest hagi pogut morir tranquil.lament al seu llit als noranta-un anys és per reflexionar i començar a qüestionar-se tot el que ha fallat perquè això hagi sigut així. Una persona amb milers de morts al darrera no pot marxar impune d'aquesta vida. Tinc la sensació que se n'ha anat rient i amb el dit del mig de la mà enlaire. En aquests moments voldria no ser ateu per desitjar-li un bon viatge de cap a l'infern.

(xibi)

El gintònic i l'amor

Aquesta foto tan estupenda no seria precisament el que en diríem una foto recent. És només per il.lustar el concepte "gintònic amb amor" que NO seria el de la imatge precisament. Potser no s'aprecia clarament, però els gots o vasos no estan plens i podem assegurar que encara no els havíem tocat... de totes maneres, davant el dubte, ens sembla que la cara d'en Cebs és prou significativa...
Per cert, la foto correspon al petit viatge a França de principis d'any i hi falten la Martona i la Raquel, que estan a l'altre costat dels gintònics. Això era en un poble que no me'n facis dir el nom ara, el local era propietat d'en René, hi vam conèixer la bella Isabella i hi trebalava en Ricard Moya. Ah, i aquella nit vam fer uns amics estupendus. Quasi tan com els gintònics.

L'economista insolvent

Hola de nou, estimats insolidaris...
he vist, no sé si amb il.lusió, un comentari d'algú que deia que em trobava a faltar. Bé. Primer punt: per si no ho sabíeu, les drogues no són bones. Deixeu-les, que ja les recollirà algú. Segon punt: en la meva última aportació al blog aquest que és el vostre, us comunicava la meva decisió d'anar a realitzar uns actes que algú qualificaria de vandàlics els quals em podien reportar -com així va ser- haver de passar comptes amb l'autoritat. Total, que aquest temps que no m'he comunicat ha estat, precisament, perquè el ministeri de l'interior va insistir a pagar-me unes vacances mentre no pagués una fiança que, si no recordo malament -i ja us dic ara que recordo perfectament- us vaig brindar l'oportunitat de col.laborar-hi. Continuo esperant...

(xibi)

Poesia José Hierro

Hola companys. Aquesta setmana no hi sóc però no volia marxar sense haver publicat res al bloc. No aconsegueixo intimar molt amb la poesia de José Hierro però té una poesia que sempre m'ha agradat. Parla d'aquelles persones que un es troba a la vida amb les quals un intueix que podrien haver arribat lluny però que les circumstàncies no hi afavoriren o no era el moment i va acabar passant tot el contrari. I ara després de molts anys les rancúnies, els ressentiments queden en un segon pla i de sobte sent l'essència del que van ser o van poder ser. Qui és aquell que no s'hi ha trobat? José Hierro Pero esta noche... Te abrazaría, créeme, te besaría, te daría calor, te adoraría. Haría algo que es más difícil: tratar de comprenderte. Y te comprendería, te comprendo ya, créelo. Nos va enseñando tanto la vida... Nos enseña por qué un hombre ve rota su voluntad, y sueña, y vive solitario; por qué va a la deriva en el témpano errante arrancado a la costa, y se deja morir mientras mira impasible cómo se hunden los suyos, la carne de su carne, su hermoso mundo... Son líneas sin sentido éstas que trazo. Yo mismo no comprendo qué es lo que dejo en ellas. Acaso sea música de mi alma arrancada de modo misterioso. És una poesia molt bonica, trista. Bon pont, companys.

Els Plàstics i les nostres vides. El Polipropilè (PP)

El Polipropilè és un dels materials més utilitzats avui en dia. Pertany al grup dels termoplàstics semicristalins i la seva tonalitat natural va des del transparent fins a l’opac. És un material rígid, dur i resistent, que afegint adhitius com el talc, etilè, fibre de vidre, ... fan augmentar una o altra qualitat.
El PP és un material que tendeix a carregar-se electroestàticament ja que presenta propietats aïllants, però amb adhitius antiestàtics desapareixen aquestes càrregues electroestàtiques.
A temperatures elevades el polipropilè pur es pot oxidar, alhora que les temperatures de treball han d’oscil.lar entre els 0ºC i els 110ºC, per sota o per sobre aquestes temperatures perden les seves propietats. Aguanten els àcids orgànics dèbils i els àcids inorgànics, lleixius , alcohols i alguns olis. En canvi, no resisteixen als oxidants forts i als hidrocarburs.
No fa olor i és insípid, aquesta característica fa que sigui idoni per la seva utilització en els productes alimentaris i farmacèutics. També s’utilitza en l’automoció, com poden ser els ventiladors, planxes de tapa, dipòsits, ... en la construcció les tuberies, colzes,... articles de la llar com electrodomèstics, coberteria, ... xeringues, envasos, maletes amb visagra, caixes de transport, ...
Pel que fa a les tècniques d’injecció del polipropilè, les deixarem per un altre dia.
Com identificar el PP:
(Si no teniu un laboratori, a través de la simple observació i a través del mètode “incendiari” -agafar un tros de plàstic que es vulgui identificar, es procedeix a la crema- el podem identificar amb un 95% de probabilitat)
1.- al cremar fa olor a afruitat
2.- al cremar no es descomposa, a vegades sí, depenent dels adhitius.3.- Al reterir la flama seguéis cremant i goteja