L'economista insolvent
Que saco rogar al cielo
si en tierra me han de enterrar,
la tierra me da comida,
la tierra me hace sudar.
Que saco sudando tanto,
y comiendo poco y nada,
si mi tierra no es mi tierra
y el cielo, cielo nomas.
A donde pongo mis manos,
brotan claveles y rosas
brotan y brotan las cosas
que no aprovecha mi mano.
Una espiga hay en el campo
una espiga colorada,
si juntos la cosechamos
grande será nuestro pan
Aquests són uns versos de Victor Jara, cantautor xilè.
Victor Jara fou detingut arran del cop d'estat contra Salvador Allende de l'onze de setembre de 1973. Jara va ser torturat, se li van destrossar les mans perquè no pogués tocar mai més la guitarra i, finalment, va ser assassinat. Al capdavall, no va ser més que qualsevol altra víctima. Ell té un nom, la majoria de "desaparecidos", no.
Aquest cap de setmana ha mort un dels més grans fills de puta que ha donat el segle XX. No és per estar contents. Que un assassí com aquest hagi pogut morir tranquil.lament al seu llit als noranta-un anys és per reflexionar i començar a qüestionar-se tot el que ha fallat perquè això hagi sigut així. Una persona amb milers de morts al darrera no pot marxar impune d'aquesta vida. Tinc la sensació que se n'ha anat rient i amb el dit del mig de la mà enlaire. En aquests moments voldria no ser ateu per desitjar-li un bon viatge de cap a l'infern.
(xibi)
2 comentaris:
Si et serveix de consol et diré que aquest cabró no se n'ha anat tan tranquil com es pensava i que la història ja l'ha derrotat. No és massa consol ja ho sé. Ara bé, no és necessari anar massa lluny per veure com dictadors i col·laboradors s'adapten als nous temps sense que els hi passi res i encara has de sentir com et parlen de "constitución", "libertad", "democracia". Dissabte brindarem amb cava per la mort d'aquest assassí i honorarem a los desaparecidos. Que així sigui!
Francesc
N'hi han tants d'escampats per tot el món!
N'hi ha que els hi surt bé, crec que tot i les pressions i les tensions que ha tingut en els últims anys, sempre ha estat tranquil, incòmodode però tranquil.
Un home que ha passat tantes tensions al llarg de la seva vida no fa altra cosa que adapatar-se a les noves situacions que es troba, doncs no té cap altre sortida. Però el fet que s'hagi mort abans del seu judici no vol dir que se n'hagi sortit bé, ni malament, ja que no serà fins a la seva resolució quan se sabrà el resultat.
De totes maneres, sempre he pensat que els òrgans judicials són les institudions menys democràtiques d'un estat democràtic (i d'això hi ha molt per parlar), tot i que reconec que hi ha d'haver alguna manera per resoldre les "discrepàncies" entre dos o més ents.
MArc
Publica un comentari a l'entrada