10 d’oct. 2006

Comentari del poema

Hola a tots. Després de veure les enormes contribucions i reflexions al meu poema que han col·lapsat el blogger m'ha semblat bé dir-vos què hi veig jo.

"-Acaso es coincidencia que sea otra vez noviembre, con niebla y un atardecer plomizo?"

-Han passat centenars, milers d'anys i li sorprèn que ell senti el mateix que el poeta xinès.

-El que sent és pau, felicitat observant la natura, com l'aigua cau amb harmonia.

"Los poetas conceden mucho valor a éxitos y premios, mas un otoño tras otro despoja del follaje a los árboles soberbios y si algo queda es el suave susurro de la lluvia en poemas que no son ni alegres, ni tristes."

-Estem en una societat on els premis, l'èxit, és a dir l'ego de les persones és el que es valora més però en el fons què és el més important? Només tenir moments de pau, harmonia, felicitat puntual. La resta sobra. És el que sent ell aquella tarda de novembre i va sentir també el poeta xinès.

-Jo hi veig això en aquest poema. Com sempre una abraçada a tots.

penyacampus