L'economista insolvent

Benvolguts compatriotes... la gran festa de la democràcia ha estat consumada. Després de l'escrutini (que NO ve d'escrot) volia fer només quatre apreciacions:

- ha guanyat el vot útil, el vot de la por... la por a tenir un president de la Generalitat que es digués Pepe i no se sàpiga ni el virolai ni "La vaca cega".

- uns continuen tenint la clau i els altres el clauer (reciclat). El problema serà que no acabin com a la cançó "...en el fondo del mar, matarile..."

- el nen pijo dels ciutadans ja té un altre hobby: poder anar al parlament a fotre discursos mig en català, mig en castellà (que hi cardi el finès entremig també, si és tan xulu...). Realment, aquesta gent té un problema: això no és bilingüisme, és un transtorn bipolar.
De totes maneres, estic content per en Boadella perquè em sembla que ha complert un somni que tenia de feia temps: poder portar la seva companyia de titelles a fer temporada al teatre més important del país (com que al Nacional no li deixen anar...)

- I una última: estic segur que en Maragall, per dins, s'estava petant el cul de riure.

Doncs apa, enhorabona als 136 nous funcionaris que passen a cobrar de l'erari públic... caixa cobri i aquí pau i després glòria. Amén.

Xibi.