Unes Paraules (notes sobre un petit discurs al casament Virginia-Francesc)

Ja hi ha hagut algú que ha dit que llegís el poema: m’hi nego! Tingueu paciència, ja el veureu un altre dia, però avui no.
Per compensar-vos una mica us parlaré de la feliç parella: són rars, no més que tots vosaltres, jo em deixo apart.
La primera vegada que en aquests moments recordo haver vist en Francesc va ser en el primer sopar que es va fer a la facultat. Va arribar tard, aquesta mania em va costar molt de treure-li, però al final crec que hi hagut un bon resultat. Bé, continuem, ell i en Robert van arribar tard, avui tots dos són aquí feliçment casats: potser també hauria d’haver arribat tard, jo! (PLATEA-XUPITO)

Després em van començar a interessar les seves excentricitats i bromes que segons m’han comentat, l’Àlex,el seu germà, ja l’ha superat, però bé, és llei de vida!
Al llarg de la nostra amistat hem viscut molts moments, alguns de bons i altres de no tan bons, i la que explicaré ara és un dels no tan bons, però que amb el temps es converteix en una batalleta que fa gràcia, és la mal anomenada nit DELS VIDRES TRENCATS (no la del 1938 a Alemanya) sinó una de fa uns 10 anys , en Francesc quan li agradava molt una cançó es posava boig i començava a saltar... (LA HISTÒRIA)

Però aquestes batalletes no serien res si no hi hagués hagut una relació que ha perdurat durant tots aquests anys, relació que ha implicat amistat, i una amistat que no hagués estat possible sense la tolerància que ens hem professat mútuament, ja que sempre hi ha temes que un xoca amb l’altre però que parlant sense rancors i amb sinceritat sempre s’ha solucionat ...

En canvi, la primera vegada que vaig veure la Virgínia... oh, aquella nit! Va ser sonada i sempre anirà acompanyada, i perdoneu-me per l’expressió, de les paraules “PUTES AMIGUES” usades molt sovint per en Dani, avui també present aquí... a la Virgínia la vàrema anar coneixent a poc a poc, molt a poc a poc, ... però Francesc, t’he de dir que he dormit amb ella a llocs tant diferents i en un espai de temps tant curt que tu no ho faràs en tota la vida de casat. He dormit amb la Virginia en un convent, en un alberg públic, en un alberg privat, en un paller reconvertit en garatge i a l’habitació d’un hotel de 4 estrelles, i no em puc apuntar el mèrit jo tot sol ja que també en cada un d’aquests llocs també dormia en Cebs, avui també aquí. tot això seguit, sense pausa, un dia rere l’altre, fins arribar a Santiago de Compostela.

La veritat és que quan començo a parlar de coses que m’agraden no tinc aturador, però tot s’acaba, i en aquests moments l’única cosa que se m’acut dir per acabar és que tingueu una vida molt pròspera, que tingueu amor i molta paciència en els moments difícils. El futur és vostre.
Ambx un brindis pels feliçment casats