9 d’ag. 2007

L'economista insolvent

Salut, colla de sentimentals...
ara que ja aneu deixant enrera aquests dies de fervor romàntic -culminats amb una magnífica performance de bevedors compulsius de gintònics amb corbata i vestits llargs- torna a ser hora d'assentar els peus en terra i preocupar-nos de coses més mundanes i sens dubte menys interessants però, qué voleu! La meva missió en aquesta vida ha sigut sempre la mateixa: anar posant aigua al vi procurant que algú s'hi ennuegui...
Veient el que està passant els darrers dies en aquest nostre petit país, m'he adonat que he de donar gràcies als déus per haver-me enviat en aquest tros de terra i no -posem per cas- a tediosos països com Àustria, Dinamarca o Finlàndia. A veure, repassem: l'apagada a Barcelona (sort del gloriós exèrcit español i els seus generadors de la srta.pepis), el càncer de rodalies de renfe (quatre gotes i un país aturat... sort que no estem en guerra), les obres eternes de l'ave (això ja fa riure sense comentaris extra), les cues per pagar als peatges de l'autopista (per què feu cua per poder pagar, no?), els col.lapses a l'aeroport (i el seu magnífic joc estival "jo estic a Cancun i la meva maleta a Pekin! Bravo!"), etcetcetc (aquest estiu encara falta el tradicional brot de salmonel.losis: permanezcan atentos a sus pantallas). Davant tot aquest panorama i la rapidesa i la coherència de les respostes dels nostres polítics, la pregunta que es genera és clara, senzilla i concissa: ens han pres per imbècils o qué?
En qualsevol país civilitzat, una sola situació d'aquestes abans exposades haurien provocat el rodament (metafòric) de caps. I en algunes èpoques passades, el rodament literal, però això és una altra història. I aquí, qué es fa? Marxar de vacances. Quan una empresa no funciona i es troba immersa en el caos, el gerent no marxa de vacances. I l'estat, no ho oblidem, és una gran empresa gestionada per gerents molt ben pagats. Potser massa.
Apa, cuideu-vos! I sobretot, alerta amb la maionesa!

PS: per cert, el matrimoni Saura-Mayol estan, respectivament, de president de la generalitat i alcadessa del cap i casal en funcions... Catalunya torna a ser zona roja! (i verda) (i violeta).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La P.D. me l'has tret de la boca, aquests dies estem en mans d'aquest magnífic matrimoni!!! Que Déu ens agafi confessats!!!

Anònim ha dit...

I ens diuen pacièèèència...
Tot plegat tan gros, i genera tanta indignació pensar perquè i com hem arribat aquí, que només espero la manifestació de "n'estem fins els cataplins" per anar a aguantar la pancarta