El gintònic i l'amor

Aquesta foto tan estupenda no seria precisament el que en diríem una foto recent. És només per il.lustar el concepte "gintònic amb amor" que NO seria el de la imatge precisament. Potser no s'aprecia clarament, però els gots o vasos no estan plens i podem assegurar que encara no els havíem tocat... de totes maneres, davant el dubte, ens sembla que la cara d'en Cebs és prou significativa...
Per cert, la foto correspon al petit viatge a França de principis d'any i hi falten la Martona i la Raquel, que estan a l'altre costat dels gintònics. Això era en un poble que no me'n facis dir el nom ara, el local era propietat d'en René, hi vam conèixer la bella Isabella i hi trebalava en Ricard Moya. Ah, i aquella nit vam fer uns amics estupendus. Quasi tan com els gintònics.

2 comentaris:
impressionant! les costums de cada poble són increïbles i segurament també immutables.
MArc
I mira que em vam beure uns quants d'aquests minicubates!!!
I rufiggnacs amb gel (on the rocks), i ... ja no me'n recordo!
Marta.
Publica un comentari a l'entrada