Secció de Joan Creus (18/09/2007)
UN OR A CARA O CREU
LES CLAUS DE LA FINAL. Teníem la referència del partit anterior contra Rússia, que havia anat bastant bé. L’enfocament era similar. Calia tenir en compte el ritme, saber atacar una defensa especial que David Blatt marcava com a 2-5 (que barreja conceptes d’individual i zonal) i tenir en compte que els russos surten molt forts en els inicis. En principi tot va funcionar molt bé, però els problemes an venir quan el ritme va decaure i quan Espanya va tenir problemes per atacar aquesta 2-5. es va intentar amb sistemes preparats per atac contra individual i contra zona, i també aprofitant els desajustaments que aquesta defensa els provocava. Però Rússia va augmentar molt la intensitat defensiva, ja que l’arbitratge ho permetia, sobretot en la defensa dels interiors. A partir d’aquí hi va haver moltes dificultats per fer bàsquet. El partit es va ajustar i es va convertir en un final igualat. S’ha de felicitar Rússia i el seu tècnic, que, amb uns conceptes molt clars i aprofitant sempre les característiques dels seus jugadors, s’ha endut l’Eurobàsquet.
TENDÈNCIES. En aquest Eurobàsquet s’ha vist la dificultat que tenen els tiradors per sortir lliurats i buscar-se un espai per tirar després d’un bloqueig indirecte. Cada cop és més complicat. Ho fan amb èxit Popovic i Lakovic, per exemple. Encara que sembli un contrasentit, són bases que s’han hagut d’adaptar a la posició de 2, tot i que seria més propi d’alers purs. També es tendeix a veure menys el joc propi dels pivots, les pilotes interiors. Pocs equips ho han fet: Espanya, Grècia i, amb menor freqüència, Alemanya i Croàcia. Hem vist molts bloquejos indirectes al centre de la pista, amb menció especial per a Siskauskas , que resol molt bé aquestes situacions. I moltes accions d’un contra un partint més enllà de 6m25 i buscant l’espai per anar cap a dintre (Kirilenko i, especialment, Spanoulis). Per acabar, els triples. Sovint hem vist més bàsquets de tres que de dos. Vénen de situacions amb el tirador estàtic, preparat després d’una circulació de pilota o bé arribant a l’atac en transició (Nowitzki, Navarro, Garbajosa, Holden...) o després d’un rebot ofensiu.
FUTUR. Marc gasol ha demostrat una important evolució es del mundial i tot i que no ha jugat gaires minuts per diverses circumstàncies, té un futur esplèndid en el bàsquet. A part de qualitats tècniques, és llest i té caràcter. Ponkraxov, que ara jugarà en el Khimki, també ha jugat poc, però és un escorta amb molt bones característiques per al bàsquet actual: defensa, tir, visió del joc i intensitat.
EL DEBAT: DIAMANTIDIS O PAPALOUKAS. Fa dos anys era a Atenes per comentar un partit de l’Eurolliga i un taxista, que ho sabia, em va preguntar qui preferia, Papaloukas o Diamantidis. Li vaig contestar que tots dos eren molt bons, però ell va insistir que em mullés i, en vista de tanta insistència, li vaig respondre que Diamantidis. Han passat dos anys i, mentre amb el cos tècnic d’Espanya estàvem veient el Grècia-Croàcia de la segona fase, va tornar a sorgir la pregunta. Papaloukas o Diamantidis? Vam anar al vestidor per donar les últimes instruccions abans de jugar el nostre partit i, entre els jugadors, espontàniament, hi havia el mateix debat que, pel que sembla, exixteix a Grècia, però també en altres àmbits del bàsquet. En l’Eurobàsquet ha acabat jugant més Diamantidis, que fa més coses, potser més complet. Però quan es tracta de remuntar un partit prenent decisions arriscades, Papaloukas és més determinant. Potser no tan complet, però les coses que fa les fa millor. Per cert, entre els tècnics no hi havia unanimitat, però guanyuava Papaloukas. Entre els jugadors, Diamantidis.
TENDÈNCIES. En aquest Eurobàsquet s’ha vist la dificultat que tenen els tiradors per sortir lliurats i buscar-se un espai per tirar després d’un bloqueig indirecte. Cada cop és més complicat. Ho fan amb èxit Popovic i Lakovic, per exemple. Encara que sembli un contrasentit, són bases que s’han hagut d’adaptar a la posició de 2, tot i que seria més propi d’alers purs. També es tendeix a veure menys el joc propi dels pivots, les pilotes interiors. Pocs equips ho han fet: Espanya, Grècia i, amb menor freqüència, Alemanya i Croàcia. Hem vist molts bloquejos indirectes al centre de la pista, amb menció especial per a Siskauskas , que resol molt bé aquestes situacions. I moltes accions d’un contra un partint més enllà de 6m25 i buscant l’espai per anar cap a dintre (Kirilenko i, especialment, Spanoulis). Per acabar, els triples. Sovint hem vist més bàsquets de tres que de dos. Vénen de situacions amb el tirador estàtic, preparat després d’una circulació de pilota o bé arribant a l’atac en transició (Nowitzki, Navarro, Garbajosa, Holden...) o després d’un rebot ofensiu.
FUTUR. Marc gasol ha demostrat una important evolució es del mundial i tot i que no ha jugat gaires minuts per diverses circumstàncies, té un futur esplèndid en el bàsquet. A part de qualitats tècniques, és llest i té caràcter. Ponkraxov, que ara jugarà en el Khimki, també ha jugat poc, però és un escorta amb molt bones característiques per al bàsquet actual: defensa, tir, visió del joc i intensitat.
EL DEBAT: DIAMANTIDIS O PAPALOUKAS. Fa dos anys era a Atenes per comentar un partit de l’Eurolliga i un taxista, que ho sabia, em va preguntar qui preferia, Papaloukas o Diamantidis. Li vaig contestar que tots dos eren molt bons, però ell va insistir que em mullés i, en vista de tanta insistència, li vaig respondre que Diamantidis. Han passat dos anys i, mentre amb el cos tècnic d’Espanya estàvem veient el Grècia-Croàcia de la segona fase, va tornar a sorgir la pregunta. Papaloukas o Diamantidis? Vam anar al vestidor per donar les últimes instruccions abans de jugar el nostre partit i, entre els jugadors, espontàniament, hi havia el mateix debat que, pel que sembla, exixteix a Grècia, però també en altres àmbits del bàsquet. En l’Eurobàsquet ha acabat jugant més Diamantidis, que fa més coses, potser més complet. Però quan es tracta de remuntar un partit prenent decisions arriscades, Papaloukas és més determinant. Potser no tan complet, però les coses que fa les fa millor. Per cert, entre els tècnics no hi havia unanimitat, però guanyuava Papaloukas. Entre els jugadors, Diamantidis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada