Rumors

Ja ha passat un any més de barrakes...no ens hem vist gaire aquest any. Bé, no ho se ben bé. No podria pas assegurar que altres anys ens haguéssim vist més. Però vull començar l'entrada demanant si podeu aclarir un detall borrós que em volta pel cap... i és que tan de casament enunciat, tant de convidat inesperat i tanta inauguració de fires, alguns dels detalls més importants d'aquell sopar m'han quedat difuminats... són certs els rumors que aquest es l'últim any de sopar de fires a casa en Robert? és veritat, que nosaltres, precisament nosaltres, ens quedarem sense sopar institucionalitzat de barrakes?
Bé, començada l'entrada, només puc fer que continuar. Vaig prometre una entrada de barrakes... i lo ideal hagués estat fer-la de la nit del nostre sopar.... però com no podria ser d'altra manera, aquell dia no portava càmera... i així, han anat passant els dies i la camera s'anava quedant a casa... Fins l'últim dia, q plena d'esperança vam sortit jo i càmera esperant fer un super reportatge intitulat "una nit a barrakes"....

I aquesta és la nit "escollida" i aquesta de dalt sóc jo....
que encara que surti torta no anava torrada perquè em tocava conduir de tornada.

I morts de fred aquesta nit, ens vam posar sota la segona farola, al replà del mig, davant dels lavabos........ quans missatges s'hauran escrit brollant d'aquest ric vocabulari? Total, q com diu un meu amic, en David, "es tracta d'estar quiet en un lloc, i segur q en algun moment o altre de la nit tota la gent de barraques que coneixes passa per on ets"... i al cap de poc va aparèixer aquesta que amb la mà esquerra ens ensenya dos dels tresors de Girona

i al cap de poc ja la teníem així:









que si mireu la foto de dalt veureu que aquest noi de verd venia perseguint-la, que el delata la cara que ens hi posa en aquesta segona foto que ja la venia buscant des de feia un rato


I cervesa rera cervesa, a sota la segona farola, al replà del mig, davant dels lavabos, vam estar una estona entretinguts amb aixòs




i aixòs:

i aixòs segon de veritat que era impressionant impressionant... que li volíem dir," ei noia, que ja ens perdonaràs però mira, que tens una anca q pren l'aire" però ho vam deixar córrer perquè era un grup una mica pintoresc, d'aquests que corren per barrakes i que no t'inspiren gaire a l'hora de fer amics nous...
I finalment ens vam mobilitzar, pq el fred apretava, i estàvem ben bé a la intempèrie i el cos ens demanava un xic de recés... i on vam posar el frenu de mà va passar aquesta....

que he retallat la foto perquè no se si es pot ensenyar.... bé potser si:

Ai que no passa res!! q la Núria es de bona pasta i ja té cara de tenir un piló d'amics...

I al cap d'una estona vam tornar a casa...agafa el cotxe i cap a l'Empordà.
Que les sabates em van quedar així...
i que l'endemà de ressaca no en tenia perquè com que conduïa no havia begut, gaire.