Pel Bé de la Pau Social
Hola a tots,
el passat divendres dia 17 de novembre del 2006, es va produir un fet sorprenent (d'aquells d'"antaño"), com no, al Campus: la congregació de pràcticament la totalitat de la plantilla penyacampus.
Les fotos es varen fer després de marxa d'en Robert, Dani, Maria. En Cebs i en Garxi no pogueren assistir, al igual que altres. Per tots ells 1 segon de silenci en honor seu.
Molt bé!
Els temes de conversa varen ser molt variats, però el de política i Catalunya va acabar acaparant tota la taula. Tots tenim les nostres opinions, i tothom va dir la seva. Però va ser en Francesc qui va dir la frase de la nit: "Catalunya, en bé de la pau social s'autosuicidarà, potser així passarà a la història" no sé si la frase era bén bé així, prego que l'autor la comenti i la citi correctament.
Ens veiem al Campus!
4 comentaris:
si, venia a ser aquesta la frase, si més no la idea si que era aquesta... pq es fa difícil pensar en suïcidi que no sigui "auto"...
però realment xocant l'argument den Francesc...
Jo també em vaig sentir traslladat a els anys "daurats" (em refereixo obviament al color de les 7859 empolles d'Estrella que comtabilitzo ens vam fotre per aquella época al Campus).
Les xerrades "intel.lectuals"...
Les partides de futbolí: en Cebs emprenyant-se amb el meu "saque criminal", en Dani impartint classes magistrals sobre com s'havien de posicionar els devanters, en Robert i la seva defensa desconcertant, la Pilarin tornant-se boja amb els mànecs, la penya fent de McGiver amb l'oli d'amanir per a que les barres no grinyolessin...
La muntanya de boses de patates esperrecades sobre la taula...
La muntanya de jaquetes tirades sobre el frigorífic de gelats...
La màquina de preguntes sobre música a la que ens picavem en Dani, en Xibi i jo...
El Pinball i els seus mítics sons perfectament imitats per en Dani...
Els moments de pagar-ho tot: una autèntica subasta esbojerrada on el mestre de cerimònies era en Quim...
El cinquè metacarpià d'en Dani esmicolat contra el suro del fons despres de perdre un futbolí...
El contraban d'apunts quasi continu (i espectacularment intens dies abans dels examens)...
Aquelles taules de la terrassa, sobre tot a tocar l'estiu, plenes a rebossar d'ampolles buides d'Estrella a les 8 del vespre...
La Pilarin amb el seu INCORRUPTIBLE café amb llet a les 6 de la tarda (tan si fés fred com si fés calor!)...
Ah... quins temps aquells! oi?
Jordi
Molt de vidre per la pau social!
Raquel
Ostres Jordi, quin discurs!
M'ha agradat!
Visca el Campus! I visca el vidre!
Marta.
Publica un comentari a l'entrada