L' economista insolvent

Estimats inconscients, la perversió ha estat consumada. Un cop més. No us heu d'estranyar de res... o és que ja no us recordeu de quan estudiàveu? Catalunya ha sigut, de sempre, terra de pas i un país pactista. Per exemple, veiem passar els nostres impostos (només amb bitllet d'anada) i pactem (mínims) prometent a canvi que serem bons minyons i no emprenyarem gaire per no dir gens. Amb aquesta actitud tan nostrada hem aconseguit, per posar un exemple, un estatut d'allò més magnífic que... en fi, que no ens proclamem directament independents perquè ens deu fotre mandra o no ens acaba d'anar bé (si no és així, no m'ho explico tu...)

Però centrem-nos millor en el futur que se'ns obre (i que jo auguro apassionant):

El Sr.Mas està tan emprenyat que es tornarà lleig.
El Sr.Duran i Lleida fa veure que està tan emprenyat que se li veu el llautó.
El Sr.Carod no entén perquè encara ningú li ha alçat un monument.
El Sr.Puigcercós s'ha guardat el trepant (taladru) per si això darrer arriba a passar.
El Sr.Montilla ha corroborat que va valer MOLT la pena abandonar la seva Córdoba natal.
El Sr.Maragall se'n va anar al Senegal i li van regalar una cabra (blanca, per cert).
El Sr.Piqué es va amagar sota el llit el dia 1 i encara no n'ha sortit.
El Sr.Acebes ha contractat una brigada de desratització fent-se passar pel Sr.Piqué.
El Sr.Saura -encara sota els efectes del porro que es va fumar el dia de les eleccions- vol jugar a lladres i policies i -per una vegada- ser dels bons (sic).
La Sra.Mallol ha decidit canviar-li la dieta al seu company (tan de tofu no pot ser bo).

Sé que molts no us ho creieu però venen temps apassionants, ja ho veureu...
Per cert, un últim apunt: aveiam si comencem a preocupar-nos del realment important (com és que ja ningú parla de l'abstenció?) i deixem les cassoles pel rostit del diumenge.

Salut! (Xibi)

PD: Marta, no dic res dels "ciutadans" perquè en la mesura del possible m'agrada parlar de gent interessant.