25 d’abr. 2008

La Puntualitat

La puntualitat és una actitud que s’adquireix des dels primers anys de la nostra vida mitjantçant la formació d’hàbits en la família, a on les normes i costums estableixen horaris per a cada una de les nostres activitats. També és un reflex de respecte al temps dels demés, ja que a l’escola i a la vida social, arribar a temps és un signe de bona educació. Malgrat tot, hi ha persones que contínuament arriben tard i presenten excuses. Això provoca un retard per tots o distraccions que trenquen amb l’ordre de les activitats. Ja sigui a la feina, a l’escola, en una cita o en qualsevol classe de grup social al qual s’hi assisteix. La puntualitat s’ha de complir, ja que totes les persones es mereixen un respecte.
Horace Mann va dir que “La informalitat en atendre una cita és un clar acte de deshonestitat. Igual pots robar els diners d’una persona si robes el seu temps”. Les persones d’èxit són indefectiblement puntuals. La puntualitat és un valor que va més enllà d’estar a l’hora senyalada en una cita o a la feina. És més que això. Senyala l’ordre en que una persona viu i sobretot el respecte que té per les persones amb qui es relaciona.
Hi ha cultures que arribar a temps és senyal de debilitat, això pot ser cert per ells, però per al món occidental arribar a temps és senyal de domini propi i control. Sobretot avui en dia, en aquest món en el que ens ha tocat viure, arribar a temps indica capacitat de preveure diferents circumstàncies. Nicolas Boileau-Despréaux deia: “Procuro ser sempre molt puntual, doncs he observat que els defectes d’una persona es reflexen molt vivament en la memòria de qui l’espera”.
Per ser puntual es necessita fer una planificació adequada, tenir consciència del temps i consideració a l’altre.
Moltes persones són puntuals per certs compromisos i molt impuntuals per altres. En aquests casos, el que falta no és la capacitat d’arribar a temps, sinó l’interès per fer-ho.