L'economista insolvent (especial fires'07)

Salut, estimats intel.lectuals...
després de la primera nit "sencera" al que anomeneu barraques, he arribat a tres conclusions:

1."les aparences enganyen". Efectivament. Quan a certa hora us apreti la gana i us vingui de gust introduir quelcom sòlid al vostre estòmac per variar una mica després de tan de líquid... heu de tenir en compte que una barraca gestionada per gent "gran" o, per dir-ho de manera més correcta, per persones amb una mitjana d'edat superior a la resta, no és CAP garantia d'obtenir un entrepà millor. No sé, per exemple... no forçosament un entrepà de l'Associació de Veïns de Montilivi ha de ser millor que un de la barraca dels diables. Per posar un exemple totalment a l'atzar, eh?

2."qui dius que toca avui?" Aquesta és la pregunta més repetida una nit qualsevol a les barraques, només superada potser per "tens un cigarro?" i "qué? Fent una volta, no?" (aquesta es diu quan trobes algú per casualitat i fa temps que no us veieu.

3."canvi climàtic". Les barraques són un exemple claríssim que el clima de la terra està canviant. Quants anys fa que no veieu peruans venent jerseis de llana? Si pràcticament ja no us recordeu d'aquella agradable sensació de dits congelats aguantant un got mentre amb l'altra mà us havieu d'anar baixant la bufanda per poder buidar-lo! Ai... quins temps oi?

En fi, continuaré aquest sacrifici per acabar de trobar-li la volta a tot plegat... per cert: heu de saber que en Quimi Portet (el millor concert de fires, segur) defineix aquesta vostra festa com a "concurs internacional de xurreries". Apa.