Després de tot
Algú sap de qui és aquest text?
Després de tot, tot no ha estat res.
Tot i que un dia ho va ser tot.
Després de res o després de tot
vaig saber que tot no era més que res.
Ara sé que el no res ho era tot.
I que el tot només eren cendres del no res.
Tant seria si el no res fos res
si ara serà, després de tot,
després de tot per no res.
4 comentaris:
Si algú ho sap em podria dir de qui és el text que he posat al blog. Per què? Doncs, simplement perquè m'agrada i fa molt que intento saber de qui és i no ho he aconseguit.
La foto que il·lustra el text és de Chema Madoz (http://www.chemamadoz.com/chemamadoz.htm?). L'he posat perquè també m'agrada. És, no sé, contradictòria, com el text. Penso.
Hola Raquel,
pot ser et sorprenc però aquí va. És una poesia de José Hierro. El Poema es diu "Vida" i està dins un llibre magnífic que em sembla que es diu "Cuaderno de Nueva York".
En català em sonava, però no ho he assimilat fins que he tornat a llegir "Ara sé que el no res ho era tot". aquesta frase em va quedar, i d'això ja fa més d'1 any.
Referent a la foto, al veure-la m'ha impactat! i em fascina, em sembla que l'estaré mirant durant tot el dia
MArc
Acabo de trobar el "ditxós" llibre ("ditxós" pq no el trobava). Aquí va l'original:
VIDA
Después de todo, todo ha sido nada,
a pesar de que un día lo fue todo.
Después de nada, o después de todo
supe que todo no era más que nada.
Grito “¡Todo!”, y el eco dice “¡Nada!”.
Grito “¡Nada!”, y el eco dice “¡Todo!”.
Ahora sé que la nada lo era todo,
y todo era ceniza de la nada.
No queda nada de lo que fue nada.
(Era ilusión lo que creía todo
y que, en definitiva, era la nada.)
Qué más da que la nada fuera nada
si más nada será, después de todo,
después de tanto todo para nada.
(Ah, per cert, la traducció és bona! però fragmentada. De totes maneres ara diré un disbarat, però el dic: m'agrada més la traducció)
MArc
Ei, moltes gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada