i 10 anys després...
Buscàvem una manera de començar aquest blog i no sabíem massa bé com fer-ho: parlem de les farres d'ara..., parlem de les farres d'antaño... i KARN DE PORK!!! si continuem igual !!!! Mirant quatre fotos hem vist clarament que massa coses continuen igual. Malgrat el que diguin alguns, aquella nostra cançó "20 de abril" no parla pas de la nostra història... i aquí hi ha la prova, que les cadires del campus ja han agafat la forma del nostra cul !!!!
o potser si que alguna cosa ha canviat... pensant pensant els anys potser si que passen ...:
en gartxi se'ns casa
en granell s'ha comprat una hipoteca
en ceps és capatàs
la raquel regidora
en dani ha fet la seva primera peli
la maria sembla afincada a Girona
la marta JA és oficinista
en marc, el nostra amic capitalista
en xivi intentant independitzar-se
en robert que fa 20 anys que te 30 anys
i la pilarin... la pilariiiiiin... la pilarin no canvia !!!
Coi !! Es que 10 anys són 10 anys !!!! Prou que ens esforcem entre tots perquè les coses no canviin massa ràpid... si més no ens anem trobant i l'anem liant i avui, per no trencar la tradició, anem nosaltres i mini bar cap a ca la pilarín.... perquè parlem el mateix idioma, perquè se'n diu, perquè ahir vaig anar a cal notari, i què deia el notari???, aaoaooaoae, perquè et ruxu amb gasolina i t'encenc viva, VOLANT VOLANT adéu amics !! ah !!
3 comentaris:
Sonets setmanals d'en F. Granell
Temporada José Hierro
Títol: Remordimiento
Y te comprendería,
te comprendo ya, créelo.
Nos va enseñando tanto
la vida... Nos enseña
por qué un hombre ve rota
su voluntad, y sueña,
y vive solitario;
por qué va a la deriva
en el témpano errante
arrancado a la costa,
y se deja morir
mientras mira impasible
cómo se hunden los suyos,
la carne de su carne,
su hermoso mundo.
Vaja vaja!
hi ha comentaris molt encertats, però altres no.
Ull amb el que es diu ja que això ho pot veure tothom.
Marc
Doncs d'entrada comentar que en el "repàs" de la penya t'has deixat un "membre fundador", és a dir: "moi", si, si... no sé si us enrecordeu... aquell noi moré amb ulleres que 'nava de xulu per la vida amb un zippo i que va desapareixer misteriosament abduit per la secta "matrimoni"... je, je, je.
Jordi.
Publica un comentari a l'entrada